Síntesi dels resultats
Es tracta d’un espècimen d’esquelet d’invertebrat amb el nom científic Plexauridae provinent de les Filipines (no hi ha una major precisió geogràfica) que fou donat per Eduardo Luis Cháquert y del Cotarro al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Les dates, tant aquelles en què va ser recol·lectat com aquelles en què va ser donat al Museu de Ciències Naturals, es desconeixen.
Reconstrucció cronològica de la procedència
A través de la reconstrucció que s’ha fet sobre la biografia del donant es pot deduir que, possiblement, aquest també fou el col·lector de l’espècimen. És important assenyalar que la poca informació que es té dels espècimens es redueix a una perspectiva molt científica. Així doncs, reconstruir la línia cronològica de procedència dels espècimens esdevé quelcom summament dificultós si no ens centrem en la figura del donant. Eduardo Luis Cháquert y del Cotarro (?-1902), designat acadèmic protector per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 19 de gener de 1895, va ser mariner mercant i naturalista aficionat que «residió más de veinte años en las Islas Filipinas, donde había reunido una notable y numerosísima colección de ejemplares de Historia Natural de aquella región, de los cuales algunos ya han sido cedidos a esta Academia». Es desconeixen les dates exactes de la seva estada a l’arxipèlag.
El juny de 1896 el Butlletí de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona descrivia així la feina d’Eduardo Luis Cháquert y del Cotarro:
«Los Trabajos llevados a cabo en el Museo de Historia Natural con infatigable constancia y notable celo por el Académico D. Eduardo Cháquert, las excitaciones dirigidas a diversas personas y entidades, y, sobre todo, la primordial circunstancia de ser este Museo una consecuencia natural del modo de ser de nuestra Corporación, todo ha contribuido al extraordinario desarrollo de esta importante dependencia durante el fluido curso; dependencia que se encuentra, sin ningún género de duda, a una altura que hace tiempo que no había alcanzado […]. Gracias a la munificencia de varios particulares, algunos de ellos pertenecientes a la Marina mercante, ha podido enriquecerse el Museo con objectos de las islas Filipinas […]. Asimismo han venido a enriquecer el Museo numerosos objetos naturales de dichas islas, mostrándonos de una manera palpable la exuberante, rara, bellísima e inagotable fauna de nuestro precioso archipiélago: grandes y raras fungies, delicadísimas euplecteles, numerosos moluscos, extraños peces, notables reptiles han acudido a nuestro Museo».
Context d’adquisició
Malgrat més de dos-cents anys de presència espanyola a les illes Filipines, al segle XIX encara existien indrets de l’arxipèlag que no estaven controlats de manera efectiva. D’acord amb Talaván i Palacios (2014: 2), des dels primers moments de la conquesta i colonització, hi va haver dos teatres d’operacions fonamentals a la regió: un localitzat als enclavaments del sud insular de Mindanao, Jolo i el nord de Borneo; i un altre a l’àrea ocupada per algunes poblacions indígenes de la zona de la Cordillera Central de l’illa de Luzon. Aquest últim escenari es caracteritzava per la notòria precarietat de la presència militar espanyola a les illes, atès que una zona tan propera —en sentit geogràfic— a la capital filipina, Manila, estava posseïda només en un sentit teòric (ibídem: 2).
A partir del segle XIX, la zona de la Cordillera adquirí un significatiu interès econòmic que va esperonar la necessitat d’apaivagar el territori. Tal com assenyalen Talaván i Palacios, «esta situación de paz era ineludible porque, a pesar del potencial interés que la zona venía teniendo desde el siglo XVI ante las reiteradas noticias sobre la existencia de ricos yacimientos auríferos, se llegó a la decimonovena centuria sin que las distintas expediciones militares, ni los más continuados esfuerzos misioneros, hubieran logrado apenas avances en su dominación» (2014: 4). Els mateixos autors consideren que l’atracció d’aquesta possible riquesa natural fou tan forta que la zona de la Cordillera es convertí en una mena de «El Dorado de Filipinas».
En aquest context, aquesta falta de control cada cop es feia més insostenible davant l’augment de l’atractiu dels productes i recursos naturals que hi havia a l’interior de l’illa de Luzon. Uns interessos econòmics que majoritàriament s’assentaven en el capital ramader, fuster i miner i també en la valuosa posició d’aquestes terres altes que rodejaven el fèrtil sistema fluvial de la vall de Cagayan (ibídem: 5). Encara més, en aquest últim lloc, es produïen els majors cultius de tabac i, en conseqüència, aquesta zona era una de les fonts d’ingrés més importants per a la Hisenda espanyola.
Així doncs, malgrat que ja des del segle XVI els intents de control sobre la zona haguessin estat en va, a partir del segle XIX es tornaren a iniciar i organitzar successives campanyes militars que tenien com objectiu sotmetre a les poblacions indígenes de la regió de la Cordillera de l’illa de Luzon. Durant el segle XIX s’enviaren a aquesta zona setanta-cinc expedicions militars. Aquestes incursions facilitaren l’avanç de les tropes que, al mateix temps que mitigaven el territori igorot, possibilitaven la penetració missional i la incorporació dels espais a través de la seva institucionalització amb la creació de províncies i governs politicomilitars (Talaván i Palacios, 2014: 9).
Donada la conjuntura, i atès el gran atractiu dels recursos naturals que s’ubicaven en aquesta illa de l’arxipèlag filipí, podem pensar que Eduardo Luis Cháquert y del Cotarro, tenint en compte la seva professió de mariner mercant, adquiria els espècimens durant les seves incursions com a naturalista aficionat. Probablement, la seva doble condició de comerciant i naturalista li permetia aprofitar les expedicions comercials per recollir mostres biològiques, contribuint així al coneixement científic de l’època. D’aquesta manera, el context històric de l’exploració i explotació econòmica de la zona no només beneficiava a la colònia espanyola, sinó també a individus com Cháquert, que trobaven en aquests territoris una oportunitat única per desenvolupar les seves aficions científiques mentre perseguien els seus interessos comercials.
La combinació d’interessos comercials i científics de Cháquert posa de manifest la complexa dinàmica de les expedicions colonials, on la recerca de riquesa material sovint es barrejava amb una curiositat genuïna pel món natural. En aquest sentit, les campanyes militars que buscaven consolidar el domini espanyol sobre les poblacions indígenes de la Cordillera també contribuïen, indirectament, a l’ampliació del coneixement europeu sobre la biodiversitat i les riqueses naturals de les illes Filipines.
Estimació de la procedència
Només amb la informació que es té dels arxius es fa difícil determinar l’origen i la data en les quals fou adquirit l’espècimen.
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Donada la falta d’informació específica sobre l’espècimen i el seu donant, Eduardo Luis Cháquert y del Cotarro, dues possibles línies de continuïtat haurien de ser: en primer lloc, realitzar una major contextualització de la figura del donant i, en segon lloc, aprofundir en l’anàlisi i comprensió de com eren extrets i adquirits els recursos naturals. Plantejar-se qüestions com ara si eren comprats, espoliats, quin valor tenien en origen i quin valor tenien en el seu destí, entre moltes altres qüestions.
Possibles classificacions alternatives
No es perceben possibles classificacions alternatives.
Fonts complementàries
Arxius:
Butlletí de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1892-1924). 3a època.
Gaceta de Madrid (7 de setembre de 1901). Vol. III, p. 1.223-1.239.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). [Eduardo Luis Cháquert y del Cotarro]
Bibliografia:
Luque Talaván, M., i Fernández Palacios, J. M. (2014). Del país de los igorrotes al establecimiento de provincias y gobiernos políticos-militares en la Cordillera Central de la isla de Luzón, durante el siglo XIX. Revista Hispanoamericana, 4.
Pérez, Salvador (2014). Los inicios de la taxidermia en Barcelona. Taxidermidades: Revista sobre taxidermia, su historia, curiosidades y su relación con otras artes. <https://www.taxidermidades.com/2014/03/los-inicios-de-la-taxidermia-en-barcelona.html>.
