Síntesi dels resultats
Aquest artefacte va ser dissenyat expressament per a ser exhibit a l’Exposició General de les Illes Filipines de Madrid el 1887. L’exhibició de maquetes de construccions autòctones, juntament amb algunes que imiten les de factura colonial, va ser vehiculada per la voluntat d’afirmar la superioritat del colonitzador, justificant el discurs de la missió civilitzadora.
Reconstrucció cronològica de la procedència
La primera notícia que tenim d’aquesta miniatura la trobem al Catálogo de la Exposición General de las Islas Filipinas celebrada al parc del Retiro de Madrid durant l’estiu del 1887, on apareix com «Idem id. Id. [Modelo de casa de igorrote] del valle de Banaue» (Catálogo: 246). Després de conclòs l’esdeveniment, molts dels artefactes van romandre al Museu Biblioteca d’Ultramar, fins que va ser clausurat el 1896, però probablement no va ser el cas de la col·lecció en què s’integra aquest artefacte. Aquest segurament va viatjar a Barcelona un cop clausurada la mostra. El Museu Biblioteca d’Ultramar va ser instal·lat al Palacio de la Minería, recinte on es van exhibir aquestes peces durant la celebració de l’exposició. Segons la museografia pròpia del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, la col·lecció en què s’integra l’artefacte va ser exhibida durant l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tot i que no hi ha evidències al respecte i possiblement es tracta d’una errada.
Amb tota seguretat, l’agost de 1895 la col·lecció en què s’integra l’artefacte ja es trobava a Barcelona. En concret, al barri de Sant Gervasi, on residia el col·leccionista, i on la Junta de Museus de Catalunya va enviar una comissió tècnica entre l’octubre i el novembre del mateix any, per tal d’examinar-la. En aquesta ocasió, la col·lecció no hauria estat considerada apta per figurar als museus catalans. Un any després de la pèrdua de la colònia filipina, i probablement per aquesta raó, va ser acceptada, i finalment dipositada al Museo Histórico Arqueológico l’any 1900.
El 1902, segons l’anuari estadístic de la ciutat de Barcelona, la col·lecció es troba al Museo de Arte Decorativo y Arqueológico, situat al Palau Reial (actual edifici del Parlament de Catalunya); el 1903, al Museo de Objetos Curiosos y Hechos Memorables i, el 1907, al Museo de Arte Decorativo y Arte Arqueológico. Aquests últims canvis no van ser més que nominals, perquè a la pràctica els artefactes van romandre al mateix indret, és a dir, a l’edifici de la Ciutadella.
El 1932, el Museo de Arte Decorativo és desmantellat, i les col·leccions es reparteixen entre el Museu Arqueològic de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya per a la seva formació. Probablement, la col·lecció va anar a parar a aquest últim, atès el fet que actualment podem trobar documents vinculats a la mateixa —bàsicament relacions d’artefactes— a l’arxiu d’aquest museu.
D’acord amb una d’aquestes relacions, les col·leccions abandonen el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb destinació a l’Arxiu Històric de la Ciutat i al Museu Etnogràfic abans del 1941. Tot i que no es coneix l’existència de cap museu etnològic o etnogràfic en aquestes dates, segons els conservadors del museu el projecte ja existia a la dècada de 1930.
Probablement, els artefactes van romandre als magatzems de l’Arxiu Històric fins que, abans del 1949, la Junta de Museus cedeix la col·lecció per a la formació del Museu Etnològic de Barcelona, institució on roman fins al dia d’avui.
Context d’adquisició
L’artefacte MEB 134-479 va figurar a la secció segona («Població») de l’exposició de 1887. Una secció que —tot i haver estat ideada, en un principi, com una mena de mostreig de vestits i d’objectes domèstics emprats pels diferents sectors que integraven la societat filipina de l’època, incloent-hi els europeus que vivien a l’arxipèlag— un cop s’inaugura l’esdeveniment, apareix com eminentment «etnogràfica», d’acord amb el sentit decimonònic del terme (Sánchez Gómez, 2003: 46).
Si bé l’objectiu explícit dels organitzadors de l’exhibició, pel que fa a aquesta secció segona, era el d’oferir als visitants peninsulars un acostament a la vida quotidiana dels nadius filipins —«Al visitar esta sección, los que no conozcan el Archipiélago, pueden formarse un juicio completo del modo de ser social y político de sus habitantes, [ya] que de ningún modo se estudia mejor el carácter y los hábitos de un pueblo, que poniéndose en contacto con cuanto le rodea en las manifestaciones íntimas de la vida» (Catálogo: 243)—, s’ha de tenir en compte que en el moment en què ens trobem creix la percepció què la possessió de la colònia perilla pel fet que d’altres potències imperials manifesten un interès cada cop més gran en expandir la seva influència en aquesta regió del Pacífic.
Les tensions geopolítiques, especialment després del conflicte hispanoalemany de 1885 en relació amb les illes Carolines, destacaven la fragilitat de la posició espanyola a les Filipines i la necessitat urgent de reforçar la presència colonial a la regió (Sánchez Gómez, 2003: 35). Així, la celebració de l’Exposició General de les Illes Filipines pretenia afirmar públicament la presència i la influència espanyoles en les seves possessions asiàtiques, així com demostrar —o, si més no, escenificar— que l’administració espanyola havia assolit un coneixement exhaustiu i el domini sobre el territori que administrava i sobre els seus pobladors. Com a eix central d’aquesta demostració de poder es va constituir un zoològic humà en què foren exhibits prop de quaranta persones nadiues d’ambdós extrems (nord i sud) de l’arxipèlag filipí.
No és casualitat que les persones que van participar en aquest zoològic ho fessin sense excepcions com a representants d’aquells grups que més aferrissadament havien defensat la seva independència: els processos d’alterització dels pobles igorot entronquen amb la necessitat colonial d’habilitar un sentit comú que presentés els subjectes sota assetjament militar com a mereixedors del tracte que rebien, fomentant una noció de salvatgisme. En aquest cas, les miniatures es van exhibir amb la voluntat d’afirmar la superioritat (no només) tècnica del colonitzador i per justificar el discurs de la missió civilitzadora:
«Así, por ejemplo, a la vista del curioso visitante, a la vez que los modelos de las casas de pobre apariencia, habitadas por indígenas, se presentan las edificaciones de más consistencia, de comodidad y de lujo, las construidas por el Gobierno» (Catálogo: 243).
Pel que fa a la recol·lecció d’artefactes, en el marc de l’esmentada exposició, es va posar en marxa un organisme centralitzat, amb seu a Manila, que comptava amb ramificacions provincials i locals. Les juntes locals col·lectaven els objectes sobre el terreny i els remetien a les subcomissions provincials, i aquestes al seu torn enviaven els objectes a Manila, des d’on sortien cap a la Península a bord de les naus de la Companyia Transatlàntica, propietat d’Antonio López i López. Com apunta Sánchez Gómez, la composició d’aquest sistema de recol·lecció d’artefactes reflectia l’estructura social i administrativa de la societat filipina del moment (ibídem: 44): les juntes locals estaven integrades per membres de les elits indígenes, mentre que a les comissions provincials i central figuraven membres del clergat, així com autoritats civils i militars.
Estimació de la procedència
No tenim manera de determinar qui va ser-ne l’autor, però podríem plantejar la hipòtesi què l’artefacte hagués estat fabricat a la província d’Ifugao, on la talla era una pràctica molt més habitual que en altres zones. Podria haver estat construït pels mateixos artesans que van manufacturar els anitos o maniquins d’igorots.
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Seria necessària una investigació dedicada a confirmar la presència d’aquests artefactes a l’Exposició Universal de Barcelona el 1888 per acabar de delimitar l’itinerari que va fer la col·lecció un cop a la Península. El National Archives of the Philippines podria custodiar documents referents a la compravenda de l’artefacte.
Possibles classificacions alternatives
Maqueta de cabana d’Ifugao. Fabricada per a ser exhibida a l’Exposició General de les Illes Filipines de Madrid.
Fonts complementàries
Bibliografia:
Negociado de Estadística (1902). Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <http://hdl.handle.net/11703/94371>.
Negociado de Estadística (1907). Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <http://hdl.handle.net/11703/94376>.
Exposición General de las Islas Filipinas (1887). Catálogo de la exposición general de las Islas Filipinas celebrada en Madrid… el 30 de junio de 1887. Signatura: AHM/633416. Madrid: Biblioteca Nacional de España.
Sánchez Gómez, L. Á. (2003). Un imperio en la vitrina: El colonialismo español en el Pacífico y la Exposición de Filipinas de 1887. Madrid: CSIC Press.
