Síntesi dels resultats
Es tracta d’una destral de guerra probablement fabricada a Balbelasan, assentament que, a finals del segle XIX, s’integrava en la demarcació de Bontoc. Tot i que no s’ha aconseguit determinar el moment i les circumstàncies concretes en què l’artefacte MEB 134-154 va ser recol·lectat, podem especular sobre la possibilitat que sigui un botí de guerra, apel·lant al context d’intervencionisme militar practicat per l’administració espanyola sobre el territori durant el període històric en què el col·leccionista, un oficial de l’Exèrcit i de la Guàrdia Civil, va ser-hi destacat. Va ser recol·lectat entre el moment de la seva arribada, el 25 de desembre de 1882, i la celebració de l’Exposició General de les Illes Filipines el 1887, on va ser exhibit.
* Tot i que el Museu Etnològic custodia d’altres artefactes que podrien correspondre a aquell que va ser exhibit a l’exposició, aquest és l’únic que els inventaris de la institució atribueixen a José Coronado.
Reconstrucció cronològica de la procedència
Aquesta destral de guerra va ser fabricada amb tota probabilitat a Balbelasan, però no podem, ara per ara, determinar el moment ni les circumstàncies concretes en què va ser recol·lectada.
La primera notícia que tenim de l’artefacte MEB 134-154 la trobem al Catálogo de la Exposición General de las Islas Filipinas celebrada al parc del Retiro de Madrid durant l’estiu del 1887. Es tracta molt possiblement de l’artefacte que apareix al catàleg de l’exhibició sota la categoria «Aligua de dos manos, de id. id. [igorrotes de Bontoc]» (Catálogo: 278). Després de conclòs l’esdeveniment, molts dels artefactes van romandre al Museu Biblioteca d’Ultramar, fins que aquest va ser clausurat el 1896. Aquest museu va ser instal·lat al Palacio de la Minería, recinte on es van exhibir aquestes peces durant la celebració de l’exposició, però probablement no era el cas de la col·lecció en què s’integra aquest artefacte. Aquest segurament va viatjar a Barcelona un cop clausurat l’esdeveniment. Segons la museografia pròpia del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, la col·lecció en què s’integra l’artefacte va ser exhibida durant l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tot i que no hi ha evidències al respecte i possiblement es tracta d’una errada.
L’agost de 1895 la col·lecció en què s’integra l’artefacte ja es trobava a Barcelona. En concret, al barri de Sant Gervasi, on residia el col·leccionista, i on la Junta de Museus de Catalunya va enviar una comissió tècnica entre l’octubre i el novembre del mateix any, per tal d’examinar-la. En aquesta ocasió, la col·lecció no hauria estat considerada apta per figurar als museus catalans. Un any després de la pèrdua de la colònia filipina, i probablement per aquesta raó, va ser acceptada, i finalment dipositada al Museo Histórico Arqueológico l’any 1900.
El 1902, segons l’anuari estadístic de la ciutat de Barcelona, la col·lecció es troba al Museo de Arte Decorativo y Arqueológico, situat al Palau Reial (actual edifici del Parlament de Catalunya); el 1903, al Museo de Objetos Curiosos y Hechos Memorables i, el 1907, al Museo de Arte Decorativo y Arte Arqueológico. Aquests últims canvis no van ser més que nominals, perquè a la pràctica els artefactes van romandre al mateix indret, és a dir, a l’edifici de la Ciutadella.
El 1932, el Museo de Arte Decorativo és desmantellat, i les col·leccions es reparteixen entre el Museu Arqueològic de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya per a la seva formació. Probablement, la col·lecció va anar a parar a aquest últim, atès el fet que actualment podem trobar documents vinculats a la mateixa —bàsicament relacions d’artefactes— a l’arxiu d’aquest museu.
D’acord amb una d’aquestes relacions, les col·leccions abandonen el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb destinació a l’Arxiu Històric de la Ciutat i al Museu Etnogràfic abans del 1941. Tot i que no es coneix l’existència de cap museu etnològic o etnogràfic en aquestes dates, segons els conservadors del museu el projecte ja existia a la dècada de 1930.
Probablement, els artefactes van romandre als magatzems de l’Arxiu Històric fins que, abans del 1949, la Junta de Museus cedeix la col·lecció per a la formació del Museu Etnològic de Barcelona, institució on roman fins al dia d’avui.
Context d’adquisició
Segons l’antropòleg Albert Ernest Jenks —que va fer treball de camp entre els pobladors de Bontoc pueblo (actualment Bontok)— les destrals de guerra de mànec llarg eren fabricades a Balbelasan, assentament que, a finals del segle XIX, s’integrava a la demarcació administrativa de Bontoc. Aquesta classe de destral arribava a l’àrea de Bontoc pueblo a través de l’intercanvi (Jenks, 1905: 129).
Tot i que no es poden determinar els detalls concrets del moment en què va ser recol·lectat l’artefacte MEB 134-6, podem especular sobre la possibilitat que es tracti d’un pillatge —o botí de guerra—, atenint-nos a la realitat social del moment i a la posició que hi ocupava el col·lector, un oficial de l’Exèrcit i de la Guàrdia Civil que va exercir el càrrec de comandant politicomilitar a dues províncies del nord de l’illa de Luzon. Al segle XIX, les províncies de Luzon es dividien en tres categories administratives: alcaldies majors, governs politicomilitars i comandàncies politicomilitars. Aquestes últimes es van anar establint al territori, sobretot durant la segona meitat del segle XIX, en la mesura en què l’Exèrcit espanyol s’anava obrint pas a través de les anomenades «campañas de pacificación», operacions militars que tenien com un dels seus objectius principals reagrupar les poblacions disperses. La zona de la Cordillera —on fins aleshores el domini per part de l’administració havia estat més teòric que no pràctic— va estar, per aquest i per altres motius, sota constant assetjament de l’imperi, sent freqüent l’intervencionisme militar i l’aplicació de càstigs col·lectius com a resposta a la resistència d’aquests pobles a ser integrats a la maquinària colonial.
L’artefacte MEB 134-154 va figurar a la secció segona («Població») de l’exposició de 1887. Una secció que —tot i haver estat ideada, en un principi, com una mena de mostreig de vestits i d’objectes domèstics emprats pels diferents sectors que integraven la societat filipina de l’època, incloent-hi els europeus que vivien a l’arxipèlag— un cop s’inaugura l’esdeveniment, apareix com eminentment «etnogràfica», d’acord amb el sentit decimonònic del terme (Sánchez Gómez, 2003: 46). La celebració de l’Exposició General de les Illes Filipines pretenia afirmar públicament la presència i la influència espanyoles en les seves possessions asiàtiques, així com demostrar —o, si més no, escenificar— que l’administració espanyola havia assolit un coneixement exhaustiu i el domini sobre el territori que administrava i sobre els seus pobladors.
Com a eix central d’aquesta demostració de poder es va constituir un zoològic humà en què foren exhibits prop de quaranta persones nadiues d’ambdós extrems (nord i sud) de l’arxipèlag filipí. No és casualitat que les persones que van participar en aquest zoològic ho fessin sense excepcions com a representants d’aquells grups que més aferrissadament havien defensat la seva independència: els processos d’alterització dels pobles igorot entronquen amb la necessitat colonial d’habilitar un sentit comú que presentés els subjectes sota assetjament militar com a mereixedors del tracte que rebien, fomentant una noció de salvatgisme. En aquest cas, les destrals de guerra o aliwa eren emprades pels pobladors de la Cordillera de Luzon per tallar el cap dels seus enemics durant un fet d’armes, fet pel qual la seva exhibició podria haver estat vehiculada per la voluntat d’estimular una percepció de ferocitat sobre aquests pobles.
Pel que fa a la recol·lecció d’artefactes, en el marc de l’esmentada exposició, es va posar en marxa un organisme centralitzat, amb seu a Manila, que comptava amb ramificacions provincials i locals. Les juntes locals col·lectaven els objectes sobre el terreny i els remetien a les subcomissions provincials, i aquestes al seu torn enviaven els objectes a Manila, des d’on sortien cap a la Península a bord de les naus de la Companyia Transatlàntica, propietat d’Antonio López i López. Com apunta Sánchez Gómez, la composició d’aquest sistema de recol·lecció d’artefactes reflectia l’estructura social i administrativa de la societat filipina del moment (ibídem: 44): les juntes locals estaven integrades per membres de les elits indígenes, mentre que a les comissions provincials i central figuraven membres del clergat, així com autoritats civils i militars.
Estimació de la procedència
Tot i que no podem concretar les circumstàncies exactes en què l’artefacte MEB 134-154 va ser recol·lectat, possiblement parlem d’una destral de guerra fabricada a Balbelasan, un assentament situat a la zona nord de l’antiga demarcació colonial de Bontoc. Segons l’antropòleg Albert Ernest Jenks, que va fer treball de camp entre els pobladors de Bontoc pueblo (actualment Bontok), les destrals de guerra de mànec llarg eren fabricades a Balbelasan. Aquesta classe de destral arribava a l’àrea de Bontoc pueblo a través de l’intercanvi (Jenks, 1905: 129).
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Seria convenient una investigació sobre la presència d’artefactes del nord de Luzon a l’Exposició Universal de Barcelona el 1888, tot i que la hipòtesi és pràcticament descartable.
Possibles classificacions alternatives
Aliwa fabricada a Balbelasan, pobles igorot.
Fonts complementàries
Bibliografia:
Negociado de Estadística (1902). Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <http://hdl.handle.net/11703/94371>.
Negociado de Estadística (1907). Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <http://hdl.handle.net/11703/94376>.
Exposición General de las Islas Filipinas (1887). Catálogo de la exposición general de las Islas Filipinas celebrada en Madrid… el 30 de junio de 1887. Signatura: AHM/633416. Madrid: Biblioteca Nacional de España.
Jenks, A. E. (1905). The Bontoc Igorot. Manila: Bureau of Public Printing. <https://www.gutenberg.org/ebooks/3308>.
Sánchez Gómez, L. Á. (2003). Un imperio en la vitrina: El colonialismo español en el Pacífico y la Exposición de Filipinas de 1887. Madrid: CSIC Press.
