La recerca
Un estat de la qüestió
Els museus contemporanis es troben davant el repte d'afrontar el seu passat colonial. El programa (Tr)african(t)s, que estudia les col·leccions procedents dels antics territoris colonitzats per Espanya, té com a objectiu traçar l’origen d’aquestes peces i repensar-ne el significat en un context postcolonial. A més, busca promoure un diàleg crític sobre la reparació històrica, amb la participació activa de les diàspores i les institucions dels territoris afectats.
Comparteix
Els museus contemporanis davant les situacions colonials. Un estat de la qüestió
Els danys comesos pels imperis europeus al llarg de cinc-cents anys d’història no tenen marxa enrere. Els processos d’acumulació de riquesa que fluïren en direcció a les metròpolis europees han configurat un món profundament desigual.
D’una manera o altra, els múltiples conflictes que enfronten el Nord amb el Sud Global són resultat d’aquest desequilibri estructural. En paral·lel al domini econòmic, els imperis europeus van imposar sobre les poblacions dominades els seus models de governança, les seves lleis —en definitiva, els seus relats—, que sovint van anar acompanyats de pràctiques de control brutals. Reparar una part dels greuges acumulats sembla una tasca immensa, només a l’abast de grans acords dins la comunitat internacional. Els processos de reparació demanen, doncs, la transformació dels marcs legislatius globals i, més tard o més d’hora, el reconeixement polític d’un canvi en les relacions entre les antigues metròpolis i les excolònies.
Potser és agosarat pensar que l’acumulació de petites iniciatives contràries a una hegemonia tan sòlida serveixi d’alguna cosa, però aquest és l’objectiu últim de projectes com ara (Tr)african(t)s. Museus i col·leccions davant la colonialitat. En aquest sentit, el projecte assumeix, d’una banda, que nombroses peces i espècimens procedents de les antigues colònies de l’Imperi espanyol tardà (les Filipines, el Marroc i Guinea Equatorial) van ser adquirides sota les condicions imposades per la potència dominant. A vegades, aquestes van ser explícites, com ara l’espoli com a botí de guerra, la prohibició del seu ús en el marc de rituals que l’administració colonial volia extingir o la determinació dels preus de venda; en altres ocasions, però, la intervenció colonial es va deixar sentir imposant senzillament un empobriment general de les poblacions que les abocà a desfer-se de les seves possessions.
El projecte assumeix que nombroses peces i espècimens procedents de les antigues colònies de l’Imperi espanyol tardà (les Filipines, el Marroc i Guinea Equatorial) van ser adquirides sota les condicions imposades per la potència dominant
D’altra banda, la presa de consciència d’haver patit un espoli del seu patrimoni natural i cultural creix i s’estén entre les comunitats antigament sotmeses a aquell imperi declinant. Res fa pensar que aquest procés s’aturarà. Els museus europeus que allotgen aquestes col·leccions ara incòmodes, i que sovint han estat mal estudiades, es juguen bona part de la seva legitimitat en la sensibilitat i convenciment amb què responguin a les demandes que reben i rebran, procedents de les antigues colònies o de les persones residents al nostre país.
Les col·leccions d’origen colonial dels museus catalans que formen part de la xarxa de (Tr)african(t)s són sotmeses, així doncs, a provenance research —metodologies d’anàlisi que pretenen restituir amb la màxima precisió possible les seves condicions d’ingrés en els museus on ara es troben i els procediments d’adquisició duts a terme pels seus col·leccionistes— amb la intenció d’avaluar la influència exercida per la situació colonial sobre la configuració dels fons museístics de les antigues metròpolis. En aquest sentit, el projecte pren com a horitzó el conjunt de polítiques de reparació de la dominació colonial encetades els darrers anys a Europa, polítiques on els antics museus etnològics i d’història natural semblen estar jugant un paper central.
La presa de consciència d’haver patit un espoli del seu patrimoni natural i cultural creix i s’estén entre les comunitats antigament sotmeses a aquell imperi declinant. Res fa pensar que aquest procés s’aturarà
En aplegar la informació més precisa possible sobre les condicions d’adquisició d’aquestes col·leccions, volem establir la seva traçabilitat i oferir els resultats de la recerca a tres tipus d’actors diferents: en primer lloc, als mateixos museus, amb l’esperança que amb la informació aportada vulguin modificar el relat que envolta aquestes col·leccions i intervenir en la seva museografia; en segon lloc, a les entitats que representen les diàspores que provenen de les antigues colònies, que sovint no tenen una informació completa sobre les esmentades col·leccions o fins i tot desconeixen la seva existència; i, en tercer lloc, als organismes i entitats que, a les antigues colònies, tenen cura del patrimoni i que, sovint com les entitats a la diàspora, desconeixen l’existència i circumstàncies que envolten a aquestes col·leccions. Alhora, el projecte preveu posar en marxa una sèrie d’activitats per donar a conèixer aquestes col·leccions i els conflictes que se’n deriven, com ara exposicions, documentals, eines digitals, publicacions o programes públics.
El procés de presa de decisions en la recerca i en les formalitzacions posteriors compta amb la participació activa d’entitats i d’individus que representen o formen part de les diàspores procedents de les antigues colònies. Una condició sine qua non per a la bona marxa del projecte.