EL PROGRAMA
(Tr)african(t)s. Museus i col·leccions de Catalunya davant la colonialitat
El programa pretén generar un debat acadèmic i social sobre les anomenades «polítiques de reparació» i sobre el dret de les persones que pertanyen a les comunitats diaspòriques, i a les comunitats en origen, a mantenir, controlar, protegir, desenvolupar i gaudir del seu patrimoni cultural, custodiat il·legítimament en els museus públics europeus
Comparteix
(Tr)african(t)s pretén rastrejar l’origen i les condicions d’adquisició de les peces i col·leccions procedents de l’Imperi colonial espanyol al Marroc, Guinea Equatorial i les Filipines conservades avui a la xarxa de museus públics de Catalunya, i facilitar processos de reformulació, reinterpretació i reparació al si d’aquestes institucions.
L’objectiu és fomentar la reflexió col·lectiva entre la ciutadania catalana i global sobre els drets de les persones a gaudir de la seva cultura pròpia. Això s’abordarà des d’una perspectiva de gènere, interseccional, i potenciant el vincle amb les comunitats diaspòriques dels països on es va adquirir aquest patrimoni.
Partint de la recerca de procedència (provenance research) sobre l’origen de les col·leccions, es faran visibles dinàmiques extractivistes, sovint compulsives, que els museus europeus han amagat fins fa ben poc. A causa de la pressió política i simbòlica exercida per les comunitats en la diàspora i pels països d’origen, les institucions museogràfiques es veuen obligades avui a reconsiderar no només els esmentats processos d’adquisició i acumulació en el passat, sinó també els de conservació, exhibició i identificació en el present.
El programa pretén generar un debat acadèmic i social sobre les anomenades «polítiques de reparació» i sobre el dret de les persones que pertanyen a les comunitats diaspòriques, i a les comunitats en origen, a mantenir, controlar, protegir, desenvolupar i gaudir del seu patrimoni cultural, custodiat il·legítimament en els museus públics europeus.
La recerca ha de servir també com punt de partida per a promoure debats que qüestionin les mateixes metodologies de treball i superin les fronteres habituals del món acadèmic. Per això, el projecte desenvoluparà, partint de la investigació, múltiples activitats de comunicació, difusió i transferència de coneixement, com ara programes públics, una pel·lícula documental, una exposició i una publicació monogràfica.
Entitats impulsores
La Fundació Solidaritat UB (FSUB) és un agent clau en la promoció dels valors democràtics, la justícia social i la sostenibilitat, tant en l’àmbit local com internacional. La seva missió és utilitzar els recursos humans i científic-tècnics de la universitat per millorar la situació dels sectors socials més vulnerables i contribuir al progrés de la societat en general.
En l’àmbit de l’educació, la FSUB treballa amb centenars de docents i d’alumnes de secundària de tota la província de Barcelona. També és destacable la seva tasca en inclusió social i acollida de persones refugiades, amb convenis amb entitats especialitzades i participació en projectes per a sensibilitzar sobre les causes del desplaçament forçat.
Pel que fa al desenvolupament sostenible, la FSUB participa en projectes de cooperació internacional, i col·labora en iniciatives com el EdiCitNet – Edible Cities Network (Xarxa de Ciutats Comestibles) on treballa amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).
Pel que fa a memòria democràtica, la FSUB lidera l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM), una xarxa transnacional que analitza i promou polítiques públiques de memòria. A través del programa Europe for Citizens de la Comissió Europea, l’EUROM aborda temes com les conseqüències del nazisme, el feixisme i l’estalinisme, la Guerra Civil espanyola, i altres processos de transició democràtica a Europa i a l’Amèrica Llatina.
El Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) és un equip nombrós d’investigadors i investigadores radicat a la Universitat de Barcelona. Es dedica a l’estudi de les pràctiques excloents, tot entenent que les ideologies d’exclusió actuen com una font que legitima la vulneració de drets i la limitació dràstica d’oportunitats per als membres de certs col·lectius. Atenint-nos a les circumstàncies que actualment travessa Catalunya i prestant atenció a les dinàmiques interseccionals, el GRECS s’interessa en especial per l’anàlisi i la denúncia dels processos d’exclusió que experimenten les comunitats associades a l’anomenada «immigració extracomunitària», així com per les pràctiques de representació corporal que tendeixen a la patologització de les formes no hegemòniques de construcció del gènere i la sexualitat.
Per a dur a terme l’exclusió i el control social, és necessari un sistema de representació basat en tòpics, estereotips i prejudicis que justifiqui la inferiorització de la víctima. Aquest medi ambient ideològic és una conseqüència irònica de l’aparent apogeu democràtic, ja que intensifica i generalitza els dispositius d’exclusió a la nostra societat. El GRECS aborda aquesta temàtica en projectes que examinen la criminalització en augment dels immigrants, malgrat que són actors fonamentals en un món globalitzat. Tot i això, el tractament institucional de les migracions continua essent estatal, i sovint nega als immigrants el seu reconeixement com a subjectes polítics i socials. Amb l’objectiu de desenvolupar aquestes inquietuds, el grup proposa aportacions des de l’antropologia, la pedagogia, la sociologia i la sociologia del dret per entendre les dinàmiques identitàries i les relacions socials.
Entitat col·laboradora
L’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) és una organització assembleària, independent i interdisciplinària que treballa des de l’any 2003 per a la cooperació internacional al desenvolupament i la transformació social, a través de la realització de projectes socioculturals de recerca, arts visuals, difusió i acció comunitària, sempre amb metodologies inclusives, que fomenten la transversalitat, la sensibilització i la incidència política, el treball en equip i les dinàmiques col·laboratives amb altres persones, entitats i institucions, tant a escala local com internacional.
OVQ desenvolupa projectes culturals i educatius partint de recerques històriques i etnogràfiques participades que es formalitzen en llibres, documentals, exposicions, pàgines web, projectes pedagògics i programes de mediació / dinamització comunitària. En els darrers anys les tasques de l’entitat han girat al voltant de cinc línies d’intervenció: 1) La solidaritat i la cooperació internacional; 2) La memòria veïnal dels barris populars de Barcelona; 3) La denúncia del passat colonial català i espanyol; 4) Les migracions contemporànies i 5) Les lluites ciutadanes per a la transformació social.
Així mateix, OVQ col·labora activament amb GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials) de la Universitat de Barcelona, amb la Fundació Solidaritat UB (FSUB) i amb diversos projectes d’abast internacional com el programa universitari Cities in the xxi Century del SIT, la xarxa descolonial Latitude del Goethe-Institut o el Laboratorio di Sociologia Visuale de Gènova.