Síntesi dels resultats
Aquest llangardaix iguànid va ser recol·lectat el juliol de 1919 per Manuel i Fernando Martínez de la Escalera a l’expedició que van realitzar a Guinea Equatorial, per agafar objectes i espècimens per al Museu de Ciències Naturals, el Museo Nacional de Antropología i el Museo Nacional de Ciencias Naturales. No consta el lloc concret d’adquisició.
Reconstrucció cronològica de la procedència
El 1919, la Junta del Museu de Ciències Naturals de Barcelona va decidir donar suport a la proposta de Manuel Martínez de la Escalera i del seu fill Fernando Martínez de la Escalera sobre una expedició a Guinea Equatorial per recollir exemplars de mamífers, aus, rèptils i insectes per al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquesta expedició es van recollir tant invertebrats com vertebrats i es van portar al museu.
El febrer de 1919, Martínez de la Escalera feia una oferta a la Junta General de Ciències Naturals per a organitzar una expedició a Fernando Poo i recol·lectar-ne espècimens. En les converses prèvies s’augurava una caça abundant de mamífers i «un par de miles de reptiles y batracios». Aquest viatge també va ser promogut pel Museo de Antropología de Madrid, que esperava obtenir-ne part de les peces recol·lectades. Per aquest motiu, en Manuel Antón va escriure a Emilio Bonelli (1854-1926) perquè intercedís i poder realitzar el viatge gratuïtament amb la companyia Transatlàntica. També viatjaren per encàrrec del Museo Nacional de Ciencias Naturales, que intervindria així mateix en els preparatius. Va ser Josep Maluquer (1883-1960), secretari de la Junta General de Ciències Naturals, qui va sol·licitar finalment al marquès de Comillas, propietari de la naviliera, que subvencionés el viatge en vaixell. El Museu de Ciències Naturals, però, va demanar exclusivitat en la recol·lecció d’aus, rèptils i amfibis (id1203).
El 7 d’abril de 1919, la Junta General de Ciències Naturals enviava una carta a Manuel Martínez de la Escalera on establien les condicions de l’expedició i demanaven que tots els espècimens que es recol·lectessin fossin únicament per al Museu de Ciències Naturals. Es va acordar un pagament total de l’expedició de quatre mil pessetes. Els espècimens es pagarien a part, un preu pel lot principal i un altre preu pels duplicats; tot plegat, un cop fets l’inventari i la valoració. El viatge es va fer amb el vapor de la Transatlántica, cedit gratuïtament (id1584).
El viatge va ser a l’illa de Bioko i a la zona continental de Guinea Equatorial i va durar uns quatre mesos. Fernando va sortir de Cadis i Manuel de Barcelona, i, segons explica Isabel Izquierdo en el seu article, es van repartir les zones a explorar. El primer va anar a la zona continental, i el segon es va quedar a Bioko. La retolació dels espècimens trobats, igual que a l’expedició de 1901, és força limitada, i per tant és difícil definir la procedència i reconstruir les rutes que van realitzar.
De la Escalera comenta que «los reptiles del primer envío provienen de los campamentos de internados del Kameron sitos en los alrededores de Sta. Isabel (1.º y 3.er campamento)» (id1203).
Izquierdo també comenta que, dels exemplars del Museu de Ciències Naturals que tenen dades amb etiquetes «fiables», on s’especifica clarament el col·lector, pot deduir-se que Fernando es va establir al sud de la zona continental de Guinea Equatorial. De fet, tots els exemplars inventariats entre el març i l’abril procedeixen de Coco Beach, al Gabon. Posteriorment, a partir del maig, es desplaça pel terç sud del territori amb l’excepció d’una incursió a Bata durant el mes de juny. Durant els mesos de juliol i agost hi ha constància que van passar per Avelenam, Itime, Cabo San Juan, Río Utoche i, possiblement, Elobey Grande. És probable, però, que Manuel també viatgés un parell de vegades a la zona continental durant l’expedició. Fernando tornarà a Bioko al setembre i allà s’hi quedarà fins a finals de novembre.
El 22 de setembre Manuel Martínez de la Escalera va arribar de tornada a Cadis i, dies més tard, a Barcelona. Però no és fins al 28 de novembre de 1919 que Martínez de la Escalera emet un inventari del material recol·lectat pel museu. D’aquest inventari deduïm que l’exemplar de llangardaix iguànid que estem estudiant formava part dels tres-cents rèptils que s’hi descriuen.
Ignasi de Segarra (1889-1940), entomòleg, ornitòleg i conservador de zoologia, emet un informe sobre el material rebut. La queixa principal és que ha arribat en molt mal estat, en alguns casos, destruït. A més, està mal etiquetat i mal conservat, per tant, el valor final distarà del que es preveia.
El 15 de març d’aquell mateix any, el secretari de l’empresa del naturalista James Rowland Ward (1848-1912), establerta a Picadilly, escriu al Museu de Ciències Naturals sol·licitant una llista de preus d’espècimens (id1584). Aquest fet obre la possibilitat que el destí final de tots els espècimens captats no hagi estat únicament el Museu de Ciències Naturals.
Aquesta expedició de 1919 també va ser molt significativa per la quantitat de material etnogràfic recollit. Un material que avui forma part del fons del Museo Nacional de Antropología.
Context d’adquisició
Manuel Martínez de la Escalera (1867-1949)
Va ser un naturalista autodidacte, que destacà sobretot per l’estudi dels insectes, especialment dels coleòpters. Va treballar per a institucions i naturalistes tant nacionals com internacionals.
Sota la influència de la Sociedad Española de Historia Natural, va ser nomenat el 1901 vocal naturalista de la Comisión de Límites de los Territorios Continentales del Golfo de Biafra. Aprofitant l’oportunitat, va recollir-ne materials de flora i fauna durant un període de vuitanta dies, ja que no va participar físicament en la comissió. Va aconseguir uns dotze mil exemplars d’espècimens amb els quals va tornar a la Península, a Barcelona, el 29 de novembre de 1901. Aquell mateix novembre va ser nomenat vocal secretari de la Comisión de Estudios de los Productos Naturales de las Posesiones Españolas de África, per a la preparació i estudi de les col·leccions portades per la comissió de límits.
Arran de l’expedició de la comissió de límits, el ministre d’Estat va convèncer el Govern per tal que subvencionés la Sociedad Española de Historia Natural amb quatre mil pessetes per a la publicació d’un llibre de memòries sobre l’estudi de la fauna a Guinea Equatorial, on van col·laborar 26 especialistes nacionals i internacionals.
A partir de 1905, va formar part de la Comisión para la Exploración del Noroeste de África, organitzada per la Real Sociedad Española de Historia Natural, com a comissari, amb residència eventual a Mogador i Marràqueix. El 1909 es va convertir en agent oficial d’Espanya a Marràqueix, sota les ordres directes del ministre plenipotenciari de S. M. a Tànger.
La primera presència estable d’un naturalista hispà a territori africà és la de Manuel Martínez de la Escalera.
Fernando Martínez de la Escalera y Goróstegui (1895-1988)
Va ser el fill de Manuel Marínez de la Escalera. A partir dels quinze anys, Fernando acompanyava al seu pare a les expedicions entomològiques que Manuel Martínez va dur a terme a Espanya, el Marroc i a la Guinea Espanyola. Des del 1920 es va dedicar a la recol·lecció de lepidòpters i va ser col·laborador del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC). Per tant, Fernando va passar part de la seva infància al Marroc, per això parlava castellà, àrab i rifeny (chelja). Això va fer que actués com a intèrpret entre les poblacions locals i els europeus, tant en activitats científiques com en altres circumstàncies.
Estimació de la procedència
Aquest camaleó forma part del conjunt d’animals que va compilar Martínez de la Escalera a l’expedició realitzada el 1919 i promoguda pel Museo de Ciencias Naturales, el Museo Antropológico de Madrid i la Junta de Ciències Naturals de l’Ajuntament de Barcelona. Podria ser que formés part dels rèptils recollits al campament d’internats del Camerun.
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Revisió d’arxius relacionats amb l’expedició al Museo Nacional de Antropología i al Museo Nacional de Ciencias Naturales.
Possibles classificacions alternatives
–
Fonts complementàries
Arxius:
Arxius del Museu de Ciències Naturals:
id1584> Condicions acordades en l’expedició de Martínez de la Escalera a la Guinea Espanyola; informe d’Ignasi de Sagarra sobre els treballs realitzats al Departament de Zoologia entre setembre i novembre de 1920.
id1203> Carta de Manuel Martínez de la Escalera a Josep Maluquer on l’informa que el pròxim mes de març marxa a Fernando Poo amb el seu fill i demana si el Museu està disposat a recollir part de les col·leccions que reuneixin (rèptils, mamífers i articulats).
Bibliografia:
Martín Albaladejo, C. i Izquierdo Moya, I. (ed.) (2011). Al encuentro del naturalista Manuel Martínez de la Escalera (1867-1949). Monografia del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Madrid: CSIC.
