Síntesi dels resultats
Aquest capsigrany va ser recol·lectat per Santiago Novellas i Bofill a Tànger, el 29 d’abril de 1921. No s’han pogut creuar les dades relacionades amb l’espècimen i els expedients d’arxiu del Museu de Ciències Naturals.
Reconstrucció cronològica de la procedència
No s’han trobat més dades específiques sobre aquesta expedició en els expedients. De Santiago Novellas, sabem que va ser recol·lector del museu entre el 1918 i el 1925, principalment a Catalunya, però també al Marroc i Mallorca. El 1920 va ser proposat com a soci de la Institució Catalana d’Història Natural.
A la base de dades facilitada pel museu, tots els espècimens cordats recol·lectats per Novellas al Marroc tenen data del 1921. Aquest capsigrany forma part dels seixanta-sis animals cordats recollits entre el 20 d’abril i el 15 de maig del 1921. La majoria d’exemplars són de Tànger, però també n’hi ha de Tetuan i de Xauen. Després del conjunt de Joan Baptista Aguilar-Amat, que representa un 26% de la col·lecció del Marroc del museu, el de Novellas és el lot amb més espècimens, amb un 24%.
L’expedició de 1921 organitzada pel Museu de Ciències Naturals va ser dirigida per Ascensi Codina i Santiago Novellas hi va participar com a ajudant d’entomologia. Ascensi era entomòleg i tenia un interès especial pels himenòpters marroquins, per tant, l’expedició es va centrar, sobretot, en la recol·lecció d’insectes. El viatge tenia com a destinacions principals Xauen i Tetuan i, de moment, no s’han aconseguit més dades sobre els recorreguts que van fer els científics. El que sí que sabem, però, és que Codina va acompanyar a en Carles Pau i Espanyol —que estava herboritzant al Marroc finançat per la Real Sociedad Española de Historia Natural— a una excursió a Yebala.
Els mamífers de l’expedició Codina-Novellas van ser estudiats per Joan Baptista Aguilar-Amat i, com a resultat, el 1923, aquest zoòleg va publicar les determinacions d’una dotzena de mamífers capturats en aquella campanya.
L’expedició es va dur a terme sota les condicions de pressió provocades per la inestabilitat que patien Yebala i Gomara, les regions més properes a Tànger, on les iniciatives del xerif Ahmed ibn Muhammad ibn Abdallah al-Raisuni, conegut com «Al-Raisuni», havien originat intervencions militars espanyoles sobre el terreny. Dubtem que, en aquestes condicions, els expedicionaris haguessin pogut arribar fins a Xauen, de manera que ens inclinem a pensar que els espècimens van ser recollits a l’àrea propera a Tànger o Tetuan.
Context d’adquisició
Les primeres expedicions científiques a territori marroquí van tenir lloc a mitjan segle XIX. El 1859, Fernando Weyler (1808-1879), cap de Sanitat Militar, inicia les herboritzacions al Marroc.
La integració dels naturalistes en aquest procés colonitzador va ser progressiva. L’impuls institucional es va produir des de la Real Sociedad Española de Historia Natural i des del Museo Nacional de Ciencias Naturales. L’any 1883, Ignacio Bolívar —que estava vinculat a ambdues institucions— va organitzar una expedició al territori marroquí. I, el 1905, la Real Sociedad Española de Historia Natural va crear la Comisión para la Exploración del Noroeste de África.
La militarització del territori marroquí des de l’estiu de 1909 —després dels primers atacs dels rifenys a les explotacions mineres amb capital espanyol que s’estaven instal·lant al seu territori— va permetre l’estudi del medi natural, tot i el context de perill per a la integritat física dels naturalistes. De fet, les expedicions de 1921 a la regió de Yebala, el Hauz de Tetuan i Gomara (Xauen) van transitar per àrees on el control de l’Exèrcit espanyol era molt recent.
El pare Longinos Navás (1922: 119), que fou un dels encarregats d’estudiar la col·lecció d’insectes capturada per Codina, expressava prou bé la situació d’incertesa que envoltava aquest tipus d’expedicions a través d’un territori notòriament hostil a l’ocupació espanyola:
«Convendrá, empero, consignar las especies recogidas, porque todas son interesantes para nuestras posesiones de África, y citadas ahora por vez primera de aquellas localidades. Acrecienta el valor de esta colección el haberse verificado antes de los luctuosos sucesos de julio, cuando todavía eran posibles, si bien no exentas de peligro, las excursiones científicas por nuestras posesiones del Norte de África». El mateix Aguilar-Amat (1923: 65) era d’un parer semblant i justificava la pobra activitat recol·lectora d’exemplars de mastologia en el marc de l’expedició per haver-se fet «a correcuita per localitats en les que la seguritat [sic] personal no era gaire gran».
En tot cas, qui millor va descriure la precària situació en què tenien lloc les campanyes científiques a la zona nord del Protectorat durant la primavera de 1921 fou Carles Pau (1857-1937), que després d’herboritzar a la zona de Tetuan, va escriure una carta a Romualdo González Fragoso on deia:
«Los periódicos y los militares no dicen ni pintan el verdadero estado social de los moros: aquello no está bien; si me quieren creer Vds. y en algo estiman mi opinión, no manden por ahora naturalistas a Marruecos. Se exponen a tirar el dinero y sin provecho científico importante. No hay seguridad más que en las cercanías de Tetuán; pero es porque allí las represalias fueron terribles» (citat a González Bueno i Gomis Blanco, 2007: 75)
Efectivament, durant la primavera i estiu de 1919, el xerif Al-Raisuni havia estat fustigant les unitats espanyoles al voltant de Tetuan (Fontenla, 2017: 270), amb la voluntat de trencar les comunicacions per via terrestre entre Tànger i la capital del Protectorat. De fet, les muntanyes que envoltaven Tetuan no van ser dominades per l’Exèrcit espanyol fins a inicis del 1920 (Madariaga, 2005: 131). Des del seu palau a Asilah, i continuant amb la mateixa política d’hostilitat envers l’ocupació espanyola de Yebala, Al-Raisuni envià les seves harques (unitats militars d’irregulars) a combatre per la defensa de Xauen, que no fou conquerida per les tropes espanyoles fins al 14 d’octubre del 1920 (Fontenla, 2017: 287). L’ocupació espanyola de la ciutat no impedí, això no obstant, que els combatents continuessin fustigant les rutes que unien Xauen amb Tetuan, i fins i tot Xauen fou assetjada durant el mes de desembre de 1920, només quatre mesos abans de l’arribada de l’expedició naturalista. Els primers mesos de 1921, les tropes espanyoles només aconseguiren fer petits avenços pel litoral de Gomara, ocupant Wad Lau durant el mes de maig (Madariaga, 2005: 133), mentre els expedicionaris portaven a terme les seves tasques recol·lectores. En aquest context, és poc probable que l’equip de naturalistes catalans s’aventurés a emprendre el camí en direcció a Xauen, i ens inclinem a pensar que els espècimens foren recollits a la regió més propera a Tànger, al Hauz de Tetuan o bé enviats per algun naturalista militar aficionat destacat a Xauen. De fet, van ser precisament els farmacèutics militars els qui van proporcionar importants dades sobre la flora, la fauna i el regne mineral del Protectorat. Cal esmentar, a més, l’estreta finestra temporal en què els naturalistes van poder treballar a la zona: el juliol del mateix any 1921 tindria lloc l’anomenat «Desastre d’Annual» al Rif Oriental, que provocaria la mort de milers de soldats espanyols i l’acantonament de tota la presència espanyola a Melilla, Ceuta i Tetuan (Madariaga, 2005: 134).
Segons Josep Germain, en un article sobre les expedicions naturalistes en el context català, l’impuls del catalanisme de final de segle XIX també va afavorir la constitució d’entitats naturalistes amb l’objectiu d’incloure la pràctica científica en català com a element transformador del país. D’aquestes entitats, l’única que continua activa és la Institució Catalana d’Història Natural, constituïda el 1899. Entre els seus fundadors destaquen els germans Salvador i Josep Maluquer i Nicolau, Josep Maria Mas de Xaxars, Antoni Novellas i Roig, i Joan Baptista Aguilar-Amat (Uribe, 2009).
L’interès del museu per les col·leccions zoològiques africanes va ser especialment destacat a partir del 1920, quan Joan Baptista d’Aguilar-Amat (1882-1936), també expedicionari a l’Àfrica, va ser nomenat director de la institució.
Estimació de la procedència
Tànger, 29/04/1921
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Consulta de la caixa 17 del Fons Jaume Bofill i Matas. Hi ha correspondència amb Santiago Novellas: dues cartes i una targeta postal (entre el 1919 i el 1930).
Possibles classificacions alternatives
–
Fonts complementàries
Arxius:
Id1417 > Certificats conforme Aguilar-Amat i Santiago Novellas són naturalistes del Museu de Ciències Naturals; nomenament d’Aguilar-Amat com a bibliotecari.
Id1585 > Instruccions donades a l’administrador de Correus de Monte Arruit sobre les trameses d’exemplars.
Id1586 > Sol·licitud de finançament per als passatges de l’expedició científica a la zona espanyola del Marroc i comunicació al general governador de Melilla perquè n’estigui informat i autoritzi els treballs, llistat de mamífers extra-catalans de la col·lecció mastològica del Museu de Martorell.
Bibliografia:
Aguilar-Amat i Banús, Joan Baptista (1923). Notes mastològiques V: Mamífers d’una excursió al Marroc. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 23(3-4), 64-65. <https://raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/19409/313947>.
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (3a època, abril de 1920). Any III, (4). <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000137/00000037.pdf>.
Fontenla, S. (2017). La guerra de Marruecos (1907-1927). Madrid: La Esfera de los Libros.
González Bueno, A. (2004). Entre balas y lodos: El trabajo de los naturalistas españoles en el norte de Marruecos (1909-1927). Dins H. de Felipe, L. López-Ocón i M.
Marín (ed.), Ángel Cabrera: Ciencia y proyecto colonial en Marruecos (p. 27-45). Estudios árabes e islámicos: Monografías, 7. Madrid: CSIC.
González Bueno, A. i Gomis Blanco, A. (2007). Los territorios olvidados: Estudio histórico y diccionario de naturalistas españoles en el África hispana (1860-1936). Madrid: Doce Calles.
Macías Fernández, D. (2015). Las campañas de Marruecos (1909-1927). Revista Universitaria de Historia Militar, 2(3), 58-71.
Madariaga, R. M. (2005). En el Barranco del Lobo. Las guerras de Marruecos. Madrid: Alianza.
Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural (1924). T. XII, memòria 5a: 263-401.
Navás, S. J. L. (1922). Insectos de la excursión de D. Ascensio Codina a Marruecos. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, IV(4), 118-127.
