Síntesi dels resultats
Es tracta d’un retrat d’una persona fang en forma d’estatueta (mon-e-biang) de culte als avantpassats, elaborada pel tallista ntumu Ndutumu Singó. Les talles s’elaboraven per a ser venudes als compradors occidentals sense cap mena d’ús ritual. Va ser donada al Museu Etnològic de Barcelona pel comandant d’infanteria Basilio Olaechea Orruño, segon cap de la Guàrdia Territorial a Guinea Equatorial, l’any 1958. Probablement, va ser adquirida al poblat Konoayap, a la demarcació d’Ebebiyín, on residia Ndutumu Singó.
Reconstrucció cronològica de la procedència
Es tracta d’un retrat d’una persona fang en forma d’estatueta (mon-e-biang) de culte als avantpassats, elaborada pel tallista ntumu Ndutumu Singó. Les talles s’elaboraven per a ser venudes als compradors occidentals sense cap mena d’ús ritual. Va ser donada al Museu Etnològic de Barcelona pel comandant d’infanteria Basilio Olaechea Orruño, segon cap de la Guàrdia Territorial a Guinea Equatorial, l’any 1958.
Context d’adquisició
Després de l’Expedició IDEA de 1948, el Museu Etnològic i Colonial de Barcelona va organitzar quatre expedicions més a l’antiga Guinea Espanyola. Amb la primera, efectuada l’any 1957, el museu va fer, per primera vegada, una expedició a un territori africà que no era el Marroc. L’objectiu de la campanya, així descrit a la proposta, era fer un «estudi etnològic de la cultura dels pobles fang de Guinea Equatorial, Camerun i Gabon», a més de la «recol·lecció» de peces representatives de la seva cultura material.
D’acord amb la memòria resultant de l’expedició, un dels fruits d’aquest estudi va ser l’obtenció de «més d’un miler de peces» que servirien per «complementar» la col·lecció de Guinea Equatorial del MEB. Es van dur a terme dues campanyes més, entre el 1958 i el 1959, enfocades a l’adquisició de peces etnològiques i prehistòriques, a la realització d’excavacions a Santa Isabel (Fernando Poo) —actuals Malabo i Bioko— i a l’estudi de les condicions i necessitats de funcionament del futur Jardí d’Aclimatació de Bindung (després Ikunde), inaugurat el 1959 per l’Ajuntament de Barcelona i constituït com a dependència del Zoològic de Barcelona.
Estimació de la procedència
Encara que no es precisa, és probable que l’objecte procedeixi del poblat de Konoayop, a la demarcació d’Ebebiyín, d’acord amb les informacions que ofereix August Panyella: «el mismo Ndutumu Singó […] aunque vivía en Konoayop, poblado de la demarcación de Ebebiyín, en plena zona ntumu, era del clan Essatuk, de reconocido origen fang-fang, y según datos recogidos de viva voz procedía del Gabón» (p. 68). Afegeix que a aquests fang-fang de la zona ntumu se’ls anomena «ekakuing», per la modulació de la seva veu al parlar, ja que comencen en to alt i acaben en to baix. Malgrat que no és possible conèixer en quines condicions Basilio Olaechea va adquirir aquesta peça, és molt probable que fos comprada. Autors com Víctor Borrego i Jordi Sabater Pi situen a Ndutumu Singó com l’únic tallista que quedava a Guinea Equatorial. Altres col·leccionistes i investigadors que tenen peces d’aquest artista són, per exemple, Íñigo de Aranzadi o James W. Fernandez.
Tot i que no existeix gaire informació sobre aquest objecte, sabem que August Panyella havia encarregat, durant l’expedició de 1948, un parell de peces al mateix tallista, mort l’any 1958. Segons Panyella, amb la talla objecte del present estudi, Ndutumu Singó «reflejó ya un retrato en el sentido occidental, o sea que a pesar de ser “casi” una figura de antepasado no reflejaba la espiritualidad de las almas de otro mundo, sinó la cara de un fang de nuestro tiempo. Es muy interesante comparar la figura citada con la pareja de antepasados tallada por Ndutumu Singó en 1948, por encargo mío con destino al Museo de África de Madrid […]. Estas figuras conservan en su expresión el reflejo del arte antiguo y sus medios expresivos» (p. 66).
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Seguint les recomanacions del museu, seria interessant donar continuïtat a l’estudi de la figura de l’artesà, Ndutumu Singó, i la seva relació comercial amb col·lectors europeus.
Possibles classificacions alternatives
No es perceben classificacions alternatives. Si més no, seria necessari contextualitzar la figura de Basilio Olaechea Orruño, per tal de precisar les circumstàncies d’adquisició de la peça, obtinguda de l’intercanvi amb un administrador colonial a la Guinea Equatorial. Tanmateix, es recomana afegir el nom del tallista, Ndutumu Singó.
Fonts complementàries
Bibliografia:
Panyella, A. (1959). Esquema de etnología de los fang ntumu de la Guinea Española. Madrid: CSIC.
