Síntesi dels resultats
Es tracta d’una olla de ceràmica adquirida durant les excavacions i prospeccions arqueològiques dutes a terme a Malabo (Bioko, Guinea Equatorial), l’any 1960. És una donació feta al Museu Etnològic de Barcelona per part d’Armando Ligero Morote i Amador Martín del Molino, que participaren, junt amb August Panyella i Jordi Sabater Pi, en la campanya arqueològica.
Reconstrucció cronològica de la procedència
Es tracta d’un element de ceràmica que va ser adquirit durant la campanya d’excavacions i prospeccions arqueològiques efectuades a Fernando Poo (actual Bioko), durant els mesos de febrer i març del 1960, per a l’estudi de la ceràmica prehistòrica a l’illa. Es van recollir un total de 805 peces i fragments de ceràmica, útils de basalt i restes de palmist. Tot plegat va ser embalat en vint-i-sis caixes i enviat al Museu Etnològic de Barcelona. Encara que no es fa referència explícita a aquesta peça en els documents, als inventaris per transportar el material podem trobar un objecte a la caixa 10 numerat com a «1», coincidint amb el número de referència d’aquesta peça (MEB L128 04 08, p. 23).
Context d’adquisició
Després de l’Expedició IDEA de 1948, el Museu Etnològic i Colonial de Barcelona va organitzar quatre expedicions més a l’antiga Guinea Espanyola. Amb la primera, efectuada l’any 1957, el museu va fer, per primera vegada, una expedició a un territori africà que no era el Marroc. L’objectiu de la campanya, així descrit a la proposta, era fer un «estudi etnològic de la cultura dels pobles fang de Guinea Equatorial, Camerun i Gabon», a més de la «recol·lecció» de peces representatives de la seva cultura material. D’acord amb la memòria resultant de l’expedició, un dels fruits d’aquest estudi va ser l’obtenció de «més d’un miler de peces» que servirien per «complementar» la col·lecció de Guinea Equatorial del MEB. Es van dur a terme dues campanyes més, entre el 1958 i el 1959, enfocades a l’adquisició de peces etnològiques i prehistòriques, a la realització d’excavacions a Santa Isabel (Fernando Poo) —actuals Malabo i Bioko— i a l’estudi de les condicions i necessitats de funcionament del futur Jardí d’Aclimatació de Bindung (després Ikunde), inaugurat el 1959 per l’Ajuntament de Barcelona i constituït com a dependència del Zoològic de Barcelona.
En la tasca desenvolupada pel museu a Guinea Equatorial va ser fonamental el paper de Jordi Sabater Pi (1922-2009), amb qui l’antic director del MEB, August Panyella (1921-1999), va consolidar una col·laboració científica i una relació personal estreta. Des de principis dels anys cinquanta, Sabater Pi s’encarregaria de recollir materials d’interès etnològic pel museu, a demanda de Panyella i d’acord amb les necessitats de la col·lecció guineana en procés de conformació. Una vegada obert el centre d’aclimatació, Sabater seria l’encarregat de canalitzar l’enviament de peces i de restes d’animals al Jardí Zoològic de Barcelona (amb Antoni Jonch com a director) i al Museu Etnològic, així com a institucions científiques d’arreu del món. De fet, Sabater Pi seria, de llavors ençà, conegut per ser qui compraria i traslladaria Floquet de Neu a Barcelona, el 1966.
Els claretians van ser els principals responsables de l’evangelització de la Guinea Espanyola entre el 1884 i el 1968, i van actuar-hi amb molta duresa. Paradoxalment, mentre es dedicaven a prohibir o demonitzar creences i costums africans, també contribuïen a l’acumulació de peces «d’art primitiu» que acabaren nodrint col·leccions de museus etnològics. Les peces procedents de la col·lecció dels missioners claretians custodiades al MuEC tenen essencialment dos orígens.
Un primer grup d’objectes procedeix de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. En ocasió d’aquell esdeveniment, es va organitzar una exposició missional de marcat caràcter propagandístic on van participar tots els ordes religiosos espanyols disseminats arreu del món, i els Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria de Guinea hi van tenir un paper destacat.
Un segon grup d’objectes procedeix del Museo Africanista Claretiano de Guinea Equatorial creat per Ramón Perramón i Amador Martín del Molino a Malabo l’any 1957 (que ja no existeix). Cinc-centes peces d’aquell museu van ser exposades al Museu d’Arqueologia de Barcelona l’any 1965 sota el títol Culturas primitivas de la Guinea Ecuatorial. Alguns d’aquests objectes que actualment acull el museu provenen d’una compra realitzada per Folch a la Missió Claretiana, arran de l’Exposición de Culturas Primitivas de la Guinea Espanyola (1966), celebrada al Museu d’Arqueologia de Barcelona.
L’any 1958, Amador Martín del Molino i Armando Ligero, dels Missioners Claretians, van col·laborar amb August Panyella i Jordi Sabater Pi en les excavacions que es van dur a terme a Playa Carboneras. Així ho expressen en una de les cartes, del 26 de juliol del 1958, que August Panyella i el conservador del Jardí de Bindung envien a alguna persona que, tot i no consta el destinatari, possiblement es tracta de José Díaz de Villegas (MEB L128 04 08, p. 15-17): «Las noticias de la existencia en las cercanías de Sta. Isabel de una estación prehistórica dadas por Hernández Pacheco, Martínez Santa-Olalla y otros y confirmadas por el examen de unas muestras de cerámica prehistórica procedente de dicho lugar depositadas en el Museo Etnológico de Barcelona por el Rdo. P. Amador Martín y por el Dr. D. Armando Ligero, residentes en Fdo. Poo, decidieron a los que suscriben proponer a la Superioridad la realización de un sondeo estratigráfico que permitiera establecer científicamente la antigüedad o cronología relativa, las etapas culturales desarrolladas por aquellos antiguos habitantes y las probables diferencias entre ellos, así como la relación con los pobladores bubis de la Isla». Continuen explicant que van realitzar una prospecció general i un sondeig estratigràfic, arribant a uns primers resultats. Entre ells, que l’estació arqueològica Playa Carboneras està situada entre el riu Timbabé, el rierol Carboneres, la mateixa riba del mar i un sector indeterminat de la plataforma litoral recent dins de la finca del Sr. Nauffal. Tanmateix, apunten que «el sector costaner es troba en període de destrucció per l’erosió marina i […] s’ha enfonsat uns centímetres en el sector del Riu Timbabé».
Es tracta d’un poblat ocupat «densament per cabanes» en una amplitud mínima de quatre-cents metres, on van trobar, entre altres restes, «abundants fragments de ceràmica». Des del punt de vista cultural, expliquen que les dades obtingudes permeten suposar que es tracta d’un poblat diferent que, per la seva cultura bubi, «no coneix el metall» i se situa en una etapa que denominen «neolítica» pel seu coneixement de la ceràmica i el seu gust en decorar-la i la seva pràctica del poliment de la pedra. Al final, expressen que s’aspira al fet que els resultats d’aquesta primera excavació «de tanteig» pugui ser presentada com la contribució espanyola al Congrés Panafricà de Prehistòria. Un fet que suposaria una novetat, tractant-se de la primera excavació estratigràfica realitzada a Guinea Equatorial. Així mateix, s’informa que pròximament lliuraran al Museu de Santa Isabel diferents mostres de ceràmica i pedra procedents del poblat prehistòric de Playa Carboneras. La campanya es portaria a terme, finalment, entre el febrer i el març del 1960. Es recolliren un total de 805 peces i fragments de ceràmica, útils de basalt i restes de palmist.
Estimació de la procedència
L’olla prové d’una estació prehistòrica prop de Santa Isabel (actual Malabo), Bioko, Guinea Equatorial.
Possibles línies de continuïtat de la recerca
No es perceben línies de continuïtat.
Possibles classificacions alternatives
No es perceben línies de continuïtat.
Fonts complementàries
Arxius:
MEB L128 04 08. Referència: MEB (1960). Inventari del material arqueològic recollit en la campanya d’excavacions i prospeccions efectuada a Fernando Poo durant els mesos de febrer i març del 1960, consistent en 805 peces i fragments de ceràmica, útils de basalt i restes de palmist, embalats en vint-i-sis caixes, contrasenyades M. E. (Museu Etnològic) [Inventari] (L128 04 08). Arxiu del Museu Etnològic.
