MEB 45-245ab

Comparteix

Babutxa
Institució dipositària
Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC)
Nº inventari institucional
MEB 45-245ab
Breu descripció institucional

Babutxa

Advertiment: Definició atorgada en els inventaris de la pròpia institució, que no compartim necessàriament i que en alguns casos pot resultar ofensiva o fruit de prejudicis.
Material
Setí, cosit i brodat
Advertiment: Termes utilitzats per les institucions científiques i acadèmiques per tal de descriure els fons materials custodiats pels museus d’etnologia, història natural o zoologia, que passen per alt altres formes no occidentals de designació i classificació. No compartim necessàriament aquests termes, que no obstant utilitzem en una recerca de procedència com aquesta.
Mesures
8 cm x 20,5 cm x 25,8 cm
Mètode d’adquisició

Compra

Advertiment: Es fa referència al procés d’adquisició de l’objecte/espècimen per part de la institució que actualment el custodia, i no pas a la primera transferència que va patir des del seu context original. Si disposeu d’informacions que poden ser rellevants sobre la procedència de la peça/espècimen, si us plau, escriviu a comunicacio@traficants.org.
Lloc d'adquisició
Xauen (Marroc)
Advertiment: Dada extreta dels fons documentals de la institució, que pot resultar errònia o mal transcrita. Conservem la toponímia històrica (sovint d’origen colonial) per tal de donar coherència la recerca.
Lloc de producció/origen
Xauen (Marroc)
Advertiment: Dada extreta dels fons documentals de la institució, que pot resultar errònia o mal transcrita. Conservem la toponímia històrica (sovint d’origen colonial) per tal de donar coherència la recerca.
Col·lector/a
August Panyella i Eudald Serra
Advertiment: Els noms personals o institucionals que apareixen, sovint associats a l’ordre colonial, poden resultar ofensius o fruit de prejudicis. Fem ús d’aquestes referències per tal de donar coherència a la recerca
Donant
No consta als inventaris del museu
Advertiment: Els noms personals o institucionals que apareixen, sovint associats a l’ordre colonial, poden resultar ofensius o fruit de prejudicis. Fem ús d’aquestes referències per tal de donar coherència a la recerca
Grup d'adscripció
No consta als inventaris del museu
Advertiment: Dada extreta dels fons documentals de la institució, que pot resultar errònia o mal transcrita, i que no compartim necessàriament. Per tal de donar coherència a la recerca conservem una terminologia (tribu, poble, ètnia, raça, país, etc.) creada o manipulada durant el període colonial.
Titular dels drets de propietat legals
Ajuntament de Barcelona
Advertiment: Es fa referència al/a la dipositari/a dels drets reconeguts pel sistemes jurídico-legals de les antigues metròpolis colonials, amb independència dels drets de propietat que puguin emanar de les comunitats d’origen.
Data d'aquisicó per part de la institució
26/02/1959
Advertiment: Es fa referència a la data en què la peça/espècimen es va inventariar per primer cop a la institució que actualment la custodia.

Síntesi dels resultats

Es tracta d’un parell de babutxes comprades per August Panyella i Eudald Serra a Ahmed ben el Hach el Talidi, a Xauen, el dia 8 de gener de 1956, durant la tercera expedició del Museu Etnològic i Colonial al Protectorat espanyol del Marroc.

Reconstrucció cronològica de la procedència

Segons la relació de despeses en adquisicions, es tracta d’unes babutxes que formen part d’un lot de set parells de babutxes «antigues» (numerades del 234 al 249) que van costar un total de 860 pessetes (no en consta el preu individual) (MEB_L128_07_03). Es van adquirir el 8 de gener de 1956 a Ahmed ben el Hach el Talidi, a Xauen (MEB_L128_07_04). Sense més especificacions sobre la producció de les babutxes.

Context d’adquisició

Objectes adquirits pel MuEC amb ocasió de la tercera, i darrera, expedició a la zona nord del Protectorat espanyol sobre el Marroc. El museu organitzà altres expedicions posteriors al Marroc, però amb altres destins (Fes, Marràqueix, Taroudant, Essawira, etc.) i un cop el país ja havia assolit la independència. El número que identifica aquestes adquisicions en el sistema d’inventari antic és el 45. El viatge tingué lloc entre el 27 de desembre de 1955 i el 25 de gener de 1956. Cal recordar que el Marroc aconseguí la seva independència tres mesos més tard, el 6 d’abril de 1956. En aquesta ocasió es recol·lectaren 494 objectes de cultura material, amb la intenció de completar les sèries iniciades amb ocasió de les expedicions anteriors i obrir-ne de noves. Soriano, que va ser durant molts anys conservadora del Museu Etnològic, assenyalava sobre les adquisicions fetes a la tercera expedició:

«La finalidad de la campaña de recolección era ampliar las series iniciadas en las campañas anteriores, y por otro lado iniciar otras nuevas. Se incrementaron las de joyería y amuletos, cerámica, alfarería, forja, calderería, babuchas, talla y pintura sobre madera, tejido, habiéndose iniciado las de cestería, tejidos antiguos con hilo de oro, bordados y cerámica vidriada antigua y moderna, gracias al aumento del presupuesto.

»También se inició la sección hebrea marroquí con un vestido antiguo de novia completo, de terciopelo bordado en oro, y un interesante candil de metal cincelado de nueve recipientes (hannuka).

»Entre los 494 objetos adquiridos, catalogados e inventariados (expediente n.º 45) destacan las siete pulseras de plata y oro, llamadas “sol y luna”, el grupo de 91 joyas y amuletos de plata —especialmente las manos de Fátima—, la popular hemisa o cinco pequeño —alusiva a la hija de Mahoma—, pendientes y fíbulas.

»La serie de cerámica indígena modelada a mano, una de las más amplias y documentadas del museo, se incrementó en 87 piezas, parte de las cuales son de la cabila Beni Said y del grupo Kelaia, Beni Sidel, Beni Sicar y Mazuza, de estilos muy diferenciados y de las que el museo no tenía ningún objeto. También se adquirieron objetos de los senhayas del Ahmás y de Beni Haled (Khaled), de los rifeños Beni Urriaguel, y, en menor proporción, de otras cabilas.

»La serie de cerámica verde tetuaní, de tradición andaluza medieval, se incrementó con la adquisición de piezas antiguas de los estilos fassi y safi.

»De las artes menores como la calderería, talla, pintura, marroquinería y forja, ingresaron las típicas bandejas, morteros de bronce tetuaníes, abundantes joyas y amuletos cincelados sobre plata o otros metales, rosarios de madera torneada, tabaqueras de rapé, cucharas, una gran talla con motivos arquitectónicos con columnas y arcos ojivales, una caja para contener una pandereta y otra para dulces —pintadas al estilo de Tetuán—, veinte babuchas —unas antiguas y bordadas en plata y oro, otras modernas—, unas magníficas polainas bordadas en cuero, una tabaquera de piel de zorro, el instrumental de babuchero xauní muy completo y 61 piezas de hierro forjado.

»La sección de tejidos se incrementó con cuatro piezas bordadas a mano, gorros de punto, mandiles y mantas tejidas en telar horizontal a pedal, una magnífica alfombra de cinco metros de estilo quebdana que confeccionan las mujeres con telar vertical, y los tejidos de seda y algodón con hilo de oro entre los que cabe destacar una valiosa faja adamascada».

En aquest cas, l’itinerari seguit per l’expedició havia de ser el següent: Tetuan, Uad Lau, Souk el-Khemis (Anyera), Xauen, Villa Sanjurjo, Nador, Had de Beni Sicar i el cap de Tres Forcas, on visitaren la mina litoral de ferro de La Rosita. Per indicació de les autoritats, van haver de canviar de recorregut a mitjan expedició: «debido a las circunstancias que atraviesa el país» (vegeu Soriano, M. D. [2010]. Historia, tradición y cultura: Las colecciones africanas del período colonial del Museu Etnològic de Barcelona. Dins Actes del 7è Congrés Ibèric d’Estudis Africans [1-20, p. 8-9]. Lisboa).

Cal recordar que aquestes tres expedicions que tingueren lloc durant el Protectorat, els anys 1952, 1954 i 1955-1956, foren organitzades pel Museu Etnològic de Barcelona amb la intenció d’adquirir col·leccions de vida quotidiana del Protectorat. «Las expediciones a Marruecos, que acabarían conformando una de las colecciones más ricas, diversas y numerosas de cuantas contiene el actual MuEC, sirvieron, tal y como queda expuesto en la propia página web del museo: “… per incrementar els fons del museu i també com a prova per a expedicions posteriors de més envergadura”. Concebidas como una suerte de test de estrés para una joven institución sin experiencia en la organización de tales proyectos, el Protectorado español sobre Marruecos ofrecía un entorno a priori seguro, facilitado por el hecho de que élites que lo gobernaban eran las mismas que lo hacían en la metrópolis.

Por otra parte, esa decisión se correspondía con el propósito perseguido por un museo que se denominaba colonial, a saber, documentar y exhibir la diversidad de posesiones del imperio mientras se legitimaba la acción colonial por medio de un discurso conservacionista, amparado en la aparente neutralidad de la ciencia etnológica. Marruecos, la pieza más codiciada del imperio, la que más sacrificios había exigido, había de ser la tierra de promisión que diese “… pleno sentido al museo, nutriendo además sus fondos con material documentado de primera mano”» (vegeu López Bargados, A. i Martín López, S. [2022]. Entre zocos e internados. Itinerarios y procedimientos en las expediciones del Museo Etnológico y Colonial de Barcelona al Protectorado español sobre Marruecos [1952-1956]. Ajuntament de Barcelona, p. 5).

Estimació de la procedència

Aquest parell de babutxes van ser adquirides a Ahmed ben el Hach el Talidi, a Xauen, com a part d’un lot de set parells de babutxes per un preu de 860 pessetes. S’inclouen en un lot de compres més gran que van costar un total de 2.100 pessetes: «2 bandejas de latón, 1 caja de rapé de plata, 2 pulseras de plata, 6 amuletos de plata, 2 flautas de caña, 1 tintero de barro, 2 pipas de barro, 7 pares de babuchas».

Possibles línies de continuïtat de la recerca

Atesa la importància que sembla tenir la compra de babutxes al llarg de les expedicions, seria interessant estudiar-les en el marc dels criteris de valorització de l’antic museu, a més d’indagar en les formes de producció i comercialització de les babutxes al Marroc en aquell període.

Possibles classificacions alternatives

Es recomana incorporar les informacions que manquen a l’inventari: el preu del lot (860 pessetes) i el donant (Ahmed ben el Hach el Talidi).

Fonts complementàries

Arxius:

MEB_L128_07_03
MEB_L128_07_04

Bibliografia:

López Bargados, A. i Martín López, S. (2022). Entre zocos e internados. Itinerarios y procedimientos en las expediciones del Museo Etnológico y Colonial de Barcelona al Protectorado español sobre Marruecos (1952-1956). Ajuntament de Barcelona.

Soriano, M. D. (2010). Historia, tradición y cultura: Las colecciones africanas del período colonial del Museu Etnològic de Barcelona. Dins Actes del 7è Congrés Ibèric de Estudis Africans (p. 1-20). Lisboa.