MEB 320-4

Síntesi dels resultats

Es tracta d’un barret comprat per Jordi Sabater Pi a Martin Angue a Bidjabidjan (Kié-Ntem, Guinea Equatorial), entre el maig i el juny del 1961. Es correspon amb una sèrie de cinc barrets fabricats i comprats a Angue, amb número d’expedient MEB 320.

Reconstrucció cronològica de la procedència

Aquest barret va ser comprat per Jordi Sabater Pi entre el maig i el juny del 1961 en una de les expedicions realitzades per a l’adquisició de material etnològic complint la seva tasca com a conservador del Centre de Conservació i Aclimatació Animal d’Ikunde. Concretament, aquest el va comprar al mateix fabricant dels barrets, Martin Angue, a Bidjabidjan (Kié-Ntem, Guinea Equatorial). A la documentació que es conserva als expedients trobem factures per l’adquisició de cinc barrets fang femenins i masculins (expedient MEB 320), però per les informacions disponibles no es pot deduir a quin dels cinc barrets adquirits es correspon. El preu pagat pels barrets ronda les nou-centes pessetes (MEB L128 04 02).

A banda d’això, a un dels expedients trobem una carta de Sabater Pi dirigida a Panyella el 9 de juliol del 1961, on li diu el següent: «aprofitant espai en una de les caixes de l’enviament d’animals que ahir férem al Zoo, incloïa en una d’elles dos barrets “fang” dels adquirits últimament. Un d’ells, el de quatre carenes, és un Bikong-meñí masculí, i, l’altre, és un barret femení de nom Nsusúm. Espero que t’agradaran i ja miraré d’enviar-te els altres quan pugui». A més, li comenta que tractarà d’eludir les obligacions fiscals per l’enviament: «Ja saps que ara ens queden molt pocs diners, els reservo per cine i fotografies, pensa també que ara el permís del Govern, per l’enviament, està gravat amb 500 ptes. (Exacciones Parafiscals [sic]), miraré d’eludir-lo, naturalment». Al final de la carta trobem una nota a mà confirmant que s’ha pogut enviar gratuïtament: «Aquest envio ha estat fet de manera que ha sortit gratuït de ports, em refereixo al pes dels barrets teus» (MEB L128 48 02).

Context d’adquisició

Després de l’Expedició IDEA de 1948, el Museu Etnològic i Colonial de Barcelona va organitzar quatre expedicions més a l’antiga Guinea Espanyola. Amb la primera, efectuada l’any 1957, el museu va fer, per primera vegada, una expedició a un territori africà que no era el Marroc. L’objectiu de la campanya, així descrit a la proposta, era fer un «estudi etnològic de la cultura dels pobles fang de Guinea Equatorial, Camerun i Gabon», a més de la «recol·lecció» de peces representatives de la seva cultura material. D’acord amb la memòria resultant de l’expedició, un dels fruits d’aquest estudi va ser l’obtenció de «més d’un miler de peces» que servirien per «complementar» la col·lecció de Guinea Equatorial del MEB. Es van dur a terme dues campanyes més, entre el 1958 i el 1959, enfocades a l’adquisició de peces etnològiques i prehistòriques, a la realització d’excavacions a Santa Isabel (Fernando Poo) —actuals Malabo i Bioko— i a l’estudi de les condicions i necessitats de funcionament del futur Jardí d’Aclimatació de Bindung (després Ikunde), inaugurat el 1959 per l’Ajuntament de Barcelona i constituït com a dependència del Zoològic de Barcelona.

En la tasca desenvolupada pel museu a Guinea Equatorial va ser fonamental el paper de Jordi Sabater Pi (1922-2009), amb qui l’antic director del MEB, August Panyella (1921-1999), va consolidar una col·laboració científica i una relació personal estreta. Des de principis dels anys cinquanta, Sabater Pi s’encarregaria de recollir materials d’interès etnològic pel museu, a demanda de Panyella i d’acord amb les necessitats de la col·lecció guineana en procés de conformació. Una vegada obert el centre d’aclimatació, Sabater seria l’encarregat de canalitzar l’enviament de peces i de restes d’animals al Jardí Zoològic de Barcelona (amb Antoni Jonch com a director) i al Museu Etnològic, així com a institucions científiques d’arreu del món. De fet, Sabater Pi seria, de llavors ençà, conegut per ser qui compraria i traslladaria Floquet de Neu a Barcelona, el 1966.

Estimació de la procedència

Aquest barret va ser adquirit a Martin Angue a Bidjabidjan (Kié-Ntem, Guinea Equatorial).

Possibles línies de continuïtat de la recerca

En aquest cas, una possible línia de recerca podria ser l’estudi de Martin Angue com a fabricant d’aquest tipus d’elements de cultura material fang, així com l’ús i compravenda d’aquest tipus de barrets en particular en aquell context.

Possibles classificacions alternatives

No es perceben classificacions alternatives. Si bé, seria recomanable especificar el lloc concret d’adquisició (Bidjabidjan, Kié-Ntem, Guinea Equatorial), el fabricant i venedor (Martin Angue) i corregir la data de compra (maig-juny del 1961).