Síntesi dels resultats
Aquesta peça de fusta, part d’un mostrari elaborat pels missioners claretians, posa de manifest les relacions entre evangelització, explotació i colonialisme.
Reconstrucció cronològica de la procedència
La fitxa del museu inclou tres datacions, òbviament incompatibles: 1926, 1950 i segon quart del segle XX. És possible que les peces siguin una mica anteriors. Estan etiquetades com a «Elobey», probablement no fent referència a la illeta homònima (Elobey Chico), on hi havia pocs arbres, sinó al sotsgovern d’Elobey, que agrupava tots els territoris situats al sud del riu Wolo a la Guinea Espanyola (la zona nord depenia del sotsgovern de Bata). El 1926, la capital del sotsgovern d’Elobey va passar a terra ferma, a Kogo. I el 1930, el districte d’Elobey va desaparèixer com a tal i la capitalitat de tota la zona continental (el territori conegut com a «Río Muni») va passar a Bata. Per tant, aquestes mostres no poden ser posteriors a 1930.
Probablement, aquestes mostres van ser preparades a principis del mandat del governador Núñez de Prado (1925-1931), quan a la part continental de Guinea s’acabava la «tala indígena» (realitzada pels pobles de la zona, que llançaven els troncs al riu per conduir-los a les factories comercials de la costa). Era l’època en què es donava pas a l’explotació dels boscos per part d’empreses forestals europees, mitjançant noves lleis que privaven als guineans de l’accés a les seves terres ancestrals amb mesures administratives que atorgaven concessions a empresaris europeus (molts d’ells amb bones relacions amb el governador Núñez de Prado o amb la seva amant, Maria Bau). Els claretians van estar implicats en la promoció de l’economia colonial i sens dubte aquest mostrari de fustes, en aquell moment, estava destinat a ensenyar als empresaris espanyols les possibilitats de la colònia equatorial que llavors començava a explotar-se amb plenitud (s’havia acabat de conquerir el territori continental i mitjançant treballs forçats s’estaven construint les infraestructures bàsiques de la colònia).
A l’Exposició Missional de Barcelona de 1929, els claretians ja van exhibir-hi un conjunt de fustes de Guinea, que podria ser aquest mateix (objecte 2212 del catàleg). És possible que aquest peça deixés Guinea per a ser exposada en aquesta exposició i que no hi tornés mai més.
Context d’adquisició
Probablement, aquestes tauletes van ser adquirides a llenyataires i a artesans, i és factible que fossin acabades de tallar per alumnes de la missió, ja que se’ls encarregaven tota mena de tasques (fins i tot de les considerades «per a adults» a les societats guineanes). El valor dels trossos de fusta, sobre el terreny, devia ser molt baix, i ben segur els podrien haver intercanviat per qualsevol cosa. Els noms de les fustes —en algunes de les que es conserven etiquetades— estan en fang o en ndowé (i en algun cas en espanyol), i no pas amb nomenclatura científica. Aquest fet demostra que aquestes peces no van ser preparades per cap enginyer forestal ni per cap tècnic europeu, sinó per algun religiós, amb la col·laboració de les persones que poblaven la zona.
El 1979, els missioners claretians van cedir al Museu Etnològic alguns objectes que procedien del Museu Africanista de Santa Isabel. Després de la dictadura de Macías, a la tardor de 1979, alguns claretians espanyols que havien estat expulsats de Guinea entre el 1969 i el 1979 van tornar-hi, i van posar en marxa algunes cases i escoles de la congregació, però no van reprendre el funcionament del seu museu perquè algunes de les peces havien desaparegut i perquè havien perdut la seu central de la missió en temps de Macías. És possible que, en veure que no hi havia possibilitats de posar en marxa novament el museu claretià, decidissin cedir en dipòsit algunes peces guineanes que tenien a Barcelona.
En qualsevol cas, aquesta peça havia estat creada per mostrar les possibilitats econòmiques de Guinea als europeus. L’any 2024, aquesta peça i les altres fustes de la mateixa sèrie han estat exhibides a la seu del carrer de Montcada del MuEC en l’exposició Col·leccionar a la colònia. El fons Baux/Núñez de Prado. Avui en dia, a les botigues de records que tenen els hauses a Malabo o a Bata podem trobar-hi col·leccions de tauletes de fusta molt semblants a aquestes.
Estimació de la procedència
–
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Evidentment, un dels temes menys estudiats del món colonial és el de les missions, perquè en molts casos supera la relació metròpolis-colònia. Era habitual que a una colònia hi arribessin missioners que no pertanyien a la nació colonitzadora, i els missioners espanyols van ser presents a molts territoris africans, americans, asiàtics i oceànics on van tenir relacions fluides amb congregacions d’altres parts del món. Caldria trencar la visió nacionalista i analitzar, des de les perspectives de la Història Global, les relacions entre les pràctiques de les diferents congregacions a les diverses colònies. Per exemple: coincideixen en allò que creuen susceptible de ser peça de museu? Tot això és decidit pel Vaticà? Hi ha tauletes de fusta com les d’Elobey elaborades per altres congregacions a altres territoris?
Podria avaluar-se la participació dels claretians en empreses forestals. Ja es coneix bé la seva participació en l’economia del cacau, a partir dels treballs de Jordi Sant i de Jacint Creus, però no es té gaire idea de la seva possible implicació en la tala de fusta. És probable que, com a mínim, venguessin part de la fusta obtinguda quan posaven en marxa les seves plantacions de cacau. En qualsevol cas, els missioners van mantenir estretes relacions amb els diferents actors de la colonització que encara no estan prou clarificades.
Caldria catalogar tots els museus i col·leccions etnogràfiques disponibles a les diferents congregacions missioneres de Catalunya. El volum total d’objectes pot ser superior al de molts museus públics.
Possibles classificacions alternatives
–
Fonts complementàries
Bibliografia:
Botargues Martija, M. C. (2010). Colecciones Etnográficas e Historia: El Museo Claretiano de Malabo. Dins 7.º Congreso de Estudios Africanos en el Mundo Ibérico, CIEA7, 1, Lisboa.
Exposición de Barcelona (1929). Exposición Misional: Catálogo ilustrado de los objetos expuestos en el Palacio de las Misiones. Barcelona: Llibreria Camí.
Guerra Velasco, J. C. i Pascual Ruiz-Valdepeñas, H. (2015). Dominando la colonia: Cartografía forestal, negocio de la madera y apropiación del espacio en la antigua Guinea Continental Española. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, (19).
—(2017). La selva como argumento: Imaginario geográfico, discurso forestal y espacio colonial en Guinea Ecuatorial (1901-1968). Cuadernos Geográficos, 56(1), 6-25.
Nerín, G. (2015). Corisco y el estuario del Muni: Del aislamiento a la globalización y de la globalización a la marginación. París: L’Harmattan.
