MEB 22-337

Síntesi dels resultats

Es tracta d’una peça adquirida per August Panyella i Eudald Serra el 4 de novembre de 1952 a Villa Sanjurjo, a Ait Kanasa, Bocoya (cabila rifenya) durant la primera expedició realitzada pel Museu Etnològic i Colonial al Protectorat espanyol al Marroc. Aquest atuell, obtingut per set pessetes, forma part d’una col·lecció de ceràmica rifenya constituïda durant l’expedició.

Reconstrucció cronològica de la procedència

Junt amb les peces MEB 22-323 i MEB 22-286 seleccionades per l’elaboració de les fitxes de procedència, la peça MEB 22-337 forma part d’una sèrie de compres de ceràmica rifenya realitzades per Panyella i Serra a diversos socs de la zona. En aquest cas, sembla que es tracta d’un objecte que va ser adquirit (junt amb d’altres) a Villa Sanjurjo, a Ait Kanasa, Bocoya (cabila rifenya), el 4 de novembre de 1952. La descripció és la següent: «337-8: 2 jarritos con asa» (MEB_L128_05_02).

Context d’adquisició

L’objecte forma part del conjunt d’adquisicions que va fer el Museu Etnològic i Colonial amb ocasió de la primera expedició a la zona nord del Protectorat espanyol sobre el Marroc. El número que identifica aquestes adquisicions en el sistema d’inventari antic és el 22. El viatge tingué lloc entre el 13 d’octubre i el 8 de novembre de 1952, i es recol·lectaren 401 objectes de cultura material.

Maria Dolors Soriano destacava les següents col·leccions: «herramientas para hacer babuchas, babuchas, recipientes para el cohol, amuletos (manos de Fátima), marcadores de pan, instrumentos musicales, cerámica bereber (platos, ollas), herramientas de marroquinería (troqueles, taladros para coser, etc.), joyería (colgantes, pulseras, pendientes, etc.), molino de piedra para el grano y cucharas» (vegeu Soriano, M. D. [2010]. Historia, tradición y cultura: Las colecciones africanas del período colonial del Museu Etnològic de Barcelona. Dins Actes del 7è Congrés Ibèric d’Estudis Africans [p. 1-20, esp. p. 5]. Lisboa). L’itinerari seguit per l’expedició fou el següent: Tetuan, Larraix-Tetuan, Targuist, Tagsut (Taghzoute)-Targuist, Axdir (suk de Izmoren), Al-Hoceima, Xauen, Tetuan i Tànger.

Aquest viatge forma part de les tres expedicions organitzades pel museu durant el Protectorat els anys 1952, 1954 i 1955-1956.

«Las expediciones a Marruecos, que acabarían conformando una de las colecciones más ricas, diversas y numerosas de cuantas contiene el actual MuEC, sirvieron, tal y como queda expuesto en la propia página web del museo: “… per incrementar els fons del museu i també com a prova per a expedicions posteriors de més envergadura”. Concebidas como una suerte de test de estrés para una joven institución sin experiencia en la organización de tales proyectos, el Protectorado español sobre Marruecos ofrecía un entorno a priori seguro, facilitado por el hecho de que élites que lo gobernaban eran las mismas que lo hacían en la metrópolis. Por otra parte, esa decisión se correspondía con el propósito perseguido por un museo que se denominaba colonial, a saber, documentar y exhibir la diversidad de posesiones del imperio mientras se legitimaba la acción colonial por medio de un discurso conservacionista, amparado en la aparente neutralidad de la ciencia etnológica. Marruecos, la pieza más codiciada del imperio, la que más sacrificios había exigido, había de ser la tierra de promisión que diese “… pleno sentido al museo, nutriendo además sus fondos con material documentado de primera mano”» (vegeu López Bargados, A. i Martín López, S. [2022]. Entre zocos e internados. Itinerarios y procedimientos en las expediciones del Museo Etnológico y Colonial de Barcelona al Protectorado español sobre Marruecos [1952-1956]. Ajuntament de Barcelona, p. 5).

Estimació de la procedència

Segons les notes de camp, no massa esclaridores, es van comprar a Villa Sanjurjo, a Ait Kanasa (Bocoya), però no es fan precisions sobre qui va vendre aquests articles, s’entén que els o les ceramistes o les venedores d’aquesta ceràmica dels socs. D’acord amb la relació de peces dels comptes justificatius, sembla que aquesta peça va costar set pessetes (MEB_L128_05_03).

Possibles línies de continuïtat de la recerca

Seria interessant aprofundir en l’estudi de la producció i de la compravenda de ceràmica als socs rifenys per entendre el funcionament d’aquest tipus particular de comerç i l’interès del museu per la ceràmica. Així, una possible línia de continuïtat podria ser la recerca en profunditat sobre la realitat dels mercats de ceràmica que permeti entendre els processos de producció i les lògiques de compravenda que hi regien en aquell moment. Tal abordatge permetria entendre quin era l’estatus dels objectes adquirits pel museu en origen i les formes en què la institució se’n va apropiar en l’àmbit simbòlic i material, imposant maneres pròpies de classificació i valorització de la peça.

Possibles classificacions alternatives

Afegir a l’inventari el grup d’adscripció (cabila Bocoya) i el lloc de procedència (Villa Sanjurjo), així com el preu pel qual es van adquirir els objectes (set pessetes) i el material (ceràmica).

D’altra banda, seria recomanable oferir més informació sobre la fabricació i comercialització d’aquest tipus de manufactures, present a les notes de camp i als treballs elaborats pels expedicionaris. A la pàgina 118 de les notes de camp de l’expedició, es fa una descripció sobre la ceràmica rifenya on s’especifica que:

«en el Rif y territorios adyacentes a él la cerámica se hace tanto a mano como a torno, poseyendo cada sistema de manufactura sus peculiares formas y tipos de decoración. La obra manual es de exclusiva incumbencia de la mujer y el trabajo a torno del hombre».

Continuen detallant els materials i la producció de la ceràmica:

«hay dos clases de barro usado, una variedad blanca llamada therakkth, que se rompe fácilmente y se considera inferior, y el barro rojo llamado er-asr (del árabe el asl, significando “miel”) llamada así porque cuando se la cuece a veces gotea metal fuera de ella y mirándola parece miel. Nada se hace con dicha escoria y los habitantes no saben ni siquiera qué metal es. Este “barro meloso” es rojo antes del cocido y de color de ante después; suena cuando se le golpea y hace vasos más sólidos que la variedad blanca. La mayor parte de vasos modelados a mano están construidos con ella; la variedad blanca es usada más comúnmente para el torno» (MEB_L128_05_02, p. 118-119).

Fonts complementàries

Arxius:

MEB_L128_05_02

MEB_L128_05_03

Bibliografia:

López Bargados, A. i Martín López, S. (2022). Entre zocos e internados. Itinerarios y procedimientos en las expediciones del Museo Etnológico y Colonial de Barcelona al Protectorado español sobre Marruecos (1952-1956). Ajuntament de Barcelona.

Soriano, M. D. (2010). Historia, tradición y cultura: Las colecciones africanas del período colonial del Museu Etnològic de Barcelona. Dins Actes del 7è Congrés Ibèric de Estudis Africans (p. 1-20). Lisboa.