MEB 22-202

Síntesi dels resultats

Es tracta d’una mà de Fàtima adquirida per August Panyella i Eudald Serra durant l’expedició de 1952, concretament el 22 d’octubre de 1952, a l’Atlas Bazar del comerciant Ahmed R’Kaina, a Tetuan, per 230 pessetes. Es tracta d’un comerç de venda d’artesanies, teixits, antiguitats i d’altres articles similars al qual van recórrer en múltiples ocasions al llarg de les expedicions que va efectuar el museu al Protectorat espanyol al Marroc.

Reconstrucció cronològica de la procedència

Sembla que es van comprar aproximadament vuit mans de Fàtima al llarg de la primera expedició de 1952, segons els inventaris que es van fer a mà en el diari de camp (tot i que als inventaris en Excel proporcionats pel museu n’hi consten nou d’aquesta expedició). Al llarg del viatge es fa referència a aquestes adquisicions a diferents socs, però hi ha una coincidència en el dia 22 d’octubre de 1952, quan ens parlen d’una oferta en compres (cinc mil pessetes) realitzades a Atlas Bazar d’Ahmed R’Kaina, a Tetuan, on es venen «alfombras, tapices de todas clases, artículos de cuero, metales trabajados y antigüedades», segons la targeta del comerç (MEB_L128_05_03).

A la pàgina 102 de les notes de camp es fa una relació de les compres fetes, entre elles s’esmenta un petit llistat de mans de Fàtima, identificades per algun tret característic de l’objecte. En aquest cas es reconeix la coincidència perquè es descriu com a «mano más grande dragón» (MEB_L128_05_02). Cap altra mà de Fàtima a l’inventari del MuEC té un dibuix semblant.

Context d’adquisició

L’objecte forma part del conjunt d’adquisicions que va fer el Museu Etnològic i Colonial amb ocasió de la primera expedició a la zona nord del Protectorat espanyol sobre el Marroc. El número que identifica aquestes adquisicions en el sistema d’inventari antic és el 22. El viatge tingué lloc entre el 13 d’octubre i el 8 de novembre de 1952, i es recol·lectaren 401 objectes de cultura material. Maria Dolors Soriano destacava les següents col·leccions: «herramientas para hacer babuchas, babuchas, recipientes para el cohol, amuletos (manos de Fátima), marcadores de pan, instrumentos musicales, cerámica bereber (platos, ollas), herramientas de marroquinería (troqueles, taladros para coser, etc.), joyería (colgantes, pulseras, pendientes, etc.), molino de piedra para el grano y cucharas» (vegeu Soriano, M. D. [2010]. Historia, tradición y cultura: Las colecciones africanas del período colonial del Museu Etnològic de Barcelona. Dins Actes del 7è Congrés Ibèric d’Estudis Africans [p. 1-20, esp. p. 5]. Lisboa). L’itinerari seguit per l’expedició fou el següent: Tetuan, Larraix-Tetuan, Targuist, Tagsut (Taghzoute)-Targuist, Axdir (suk d’Izmoren), Al-Hoceima, Xauen, Tetuan i Tànger.

Aquest viatge forma part de les tres expedicions organitzades pel museu durant el Protectorat els anys 1952, 1954 i 1955-1956. «Las expediciones a Marruecos, que acabarían conformando una de las colecciones más ricas, diversas y numerosas de cuantas contiene el actual MuEC, sirvieron, tal y como queda expuesto en la propia página web del museo: “… per incrementar els fons del museu i també com a prova per a expedicions posteriors de més envergadura”. Concebidas como una suerte de test de estrés para una joven institución sin experiencia en la organización de tales proyectos, el Protectorado español sobre Marruecos ofrecía un entorno a priori seguro, facilitado por el hecho de que élites que lo gobernaban eran las mismas que lo hacían en la metrópolis.

Por otra parte, esa decisión se correspondía con el propósito perseguido por un museo que se denominaba colonial, a saber, documentar y exhibir la diversidad de posesiones del imperio mientras se legitimaba la acción colonial por medio de un discurso conservacionista, amparado en la aparente neutralidad de la ciencia etnológica. Marruecos, la pieza más codiciada del imperio, la que más sacrificios había exigido, había de ser la tierra de promisión que diese “… pleno sentido al museo, nutriendo además sus fondos con material documentado de primera mano”» (vegeu López Bargados, A. i Martín López, S. [2022]. Entre zocos e internados. Itinerarios y procedimientos en las expediciones del Museo Etnológico y Colonial de Barcelona al Protectorado español sobre Marruecos [1952-1956]. Ajuntament de Barcelona, p. 5).

Estimació de la procedència

Es creu que prové d’unes compres realitzades a l’Atlas Bazar, d’Ahmed R’Kaina, a Tetuan. En el llistat fet a mà a les notes de camp on s’esmenta aquesta mà de Fàtima no s’especifica el preu exacte de l’objecte, ja que s’integrava dins d’un lot d’articles que, tal com ha quedat apuntat a les notes, va tenir un valor de cinc mil pessetes. Si bé —si assumim que el número d’inventari del MuEC es correspon als dels comptes justificatius, com va succeint amb la resta de peces— és probable que hagués costat 230 pessetes.

Possibles línies de continuïtat de la recerca

Seria interessant continuar investigant la figura d’Ahmed R’Kaina i el paper d’aquest tipus de comerços dedicats a la venda d’articles per a consum turístic. Així, una possible línia de continuïtat podria ser l’estudi en profunditat de la realitat dels mercats d’artesania de Tetuan que permetés entendre els processos de producció i les lògiques de compravenda que hi regien en aquell moment. Aquest abordatge permetria comprendre quin era l’estatus dels objectes adquirits pel museu en origen i les formes en què la institució se’n va apropiar en l’àmbit simbòlic i material, imposant maneres pròpies de classificació i valorització de la peça.

Possibles classificacions alternatives

No es perceben classificacions alternatives.

Fonts complementàries

Arxius:

MEB_L128_05_02

MEB_L128_05_03

Bibliografia:

López Bargados, A. i Martín López, S. (2022). Entre zocos e internados. Itinerarios y procedimientos en las expediciones del Museo Etnológico y Colonial de Barcelona al Protectorado español sobre Marruecos (1952-1956). Ajuntament de Barcelona.

Soriano, M. D. (2010). Historia, tradición y cultura: Las colecciones africanas del período colonial del Museu Etnològic de Barcelona. Dins Actes del 7è Congrés Ibèric de Estudis Africans (p. 1-20). Lisboa.