Síntesi dels resultats
Aquesta caixa de melan («crani», en fang) és un objecte associat al crani inventariat pel museu com a MEB 17-13. En ella es conservaven les restes òssies dels avantpassats com a part de la cerimònia del Melan, una pràctica àmpliament estesa entre els fang abans de la seva desaparició a la dècada de 1940. Cada llinatge conservava els cranis (ekwe-kwe-nlo) i altres restes òssies dels seus avantpassats en una caixa-relicari (nsec-biere) cilíndrica, de fusta o escorça d’andun. A la part superior d’aquesta es col·locava una figura tallada, comunament coneguda com a biere (tot i que aquesta rep altres noms com ngun-melan, biang-melan, esasaa-melan, nio biere o nio-Melan), que retratava al fundador del llinatge (Obiang Engonga, s. d.).
Aquest objecte cerimonial servia per establir contacte amb el més enllà a través de la força continguda dels avantpassats. El crani de la persona escollida havia de ser extret del cementiri només després d’un temps d’haver estat enterrat al bosc, i retornat al seu poble natal, on s’encarregaria de cuidar-lo un responsable designat per la persona morta al seu testament (Ondo Mangue, 2010). Es tracta de dos objectes ben interessants que, segons consta a l’inventari, el Museu Etnològic i Colonial (MEC) va comprar a Jordi Sabater Pi l’any 1952. Malgrat la rellevància d’ambdues peces, la documentació disponible no permet, més enllà d’algunes aproximacions, traçar la procedència exacta d’aquestes ni tampoc el moment d’adquisició.
Reconstrucció cronològica de la procedència
Segons els inventaris de la mateixa institució, la peça va ingressar al museu el 24 d’abril de 1952, i està associada a una adquisició feta per Jordi Sabater Pi. És probable que aquesta procedeixi d’un grup de vint-i-dos objectes comprats pel museu a Sabater Pi, els quals sembla que tenen el seu origen en l’Expedició IDEA del 1948 a l’antiga Guinea Espanyola. A la documentació, només hi ha dues informacions que podrien coincidir amb aquests dos objectes, però cap de les dues permet constatar que es tracti d’aquests específicament.
La primera és la que es vincula a l’Expedició IDEA de 1948. A les notes de camp del 25 de juny de 1948, a les 3.15 h (se suposa que de la tarda), s’esmenta: «monebiang = (ídolo). Casa. Medicina. El tubo de madera con huesos. Cráneos, y encima el ídolo. Con hojas brillantes» (MEB L128 01 12, p. 63). En tot cas, d’això no es pot deduir que adquirissin cap caixa de Melan amb crani. Als diferents inventaris que s’adjunten a l’expedient no hi consta cap objecte amb aquestes descripcions.
La segona és l’esmentada per Jordi Sabater Pi en algunes de les cartes que envia a Panyella, entre el 23 de març del 1952 i l’1 de març del 1954 (Sabater Pi, 1953). En una carta del 23 de març del 1953, li parla de la cerimònia del culte Ngui, «el culte a la figura de terra d’un Ngui amb calaveres humanes per desfer sortilegis i matar els bruixots». Segons explica Sabater en aquesta carta, es tracta d’una cerimònia «molt antiga i ja pràcticament desapareguda», a la qual, després de moltes gestions, «un vell del Camerun, bruixot del Ngui» li va permetre assistir. Continua descrivint que «la base d’aquest assumpte és el foc que purifica i els cranis i tíbies com a força màgica. Són restes de la seva família, la cosa es presenta com a molt interessant, a més tot va rodejat de molt misteri i silenci». A una altra carta del 19 de juliol del 1953, li parla una altra vegada del culte, i li explica que ha de comprar una cabra i entregar-la al bruixot («gran màxim dins la secta Bitomo») per poder assistir-hi i prendre «totes les fotografies que vulgui».
Un mes més tard, a una missiva del 9 d’agost del 1953, Sabater adjunta un llistat d’objectes amb destí al Museu Etnològic i Colonial (MEC), on consta: «1 caja melan 35 ptas». A la llista, hi ha unes marques que indiquen quins objectes han estat enviats, però el problema és que, justament, aquesta entrada no en té. Efectivament, a una altra carta de l’1 de març del 1954, Sabater li diu a Panyella que encara resten pendents de justificar 953 pessetes del mes d’agost d’una sèrie de peces, entre les quals consta «1 caja de bieri (cráneos)». Amb tot, no hi ha més referències sobre aquest objecte en les següents missives. Tanmateix, es tracta de cartes enviades entre el 1953 i el 1954, de manera que no es corresponen amb la data d’ingrés dels dos objectes, que és d’un any abans. En tot cas, sembla estrany que aquesta sigui l’única caixa de Melan i l’únic crani que constin als inventaris, i que procedeixin d’una compra efectuada a Sabater Pi. Als enviaments als quals s’ha pogut tenir accés després d’aquestes dades, no s’han pogut trobar evidències de trameses de caixes de Melan amb restes humanes.
Context d’adquisició
Intentant emular l’actuació d’altres potències colonials a l’Àfrica, l’Instituto de Estudios Africanos (IDEA) del CSIC, va organitzar l’estiu de 1948 una «expedició científica» als territoris de la Guinea Espanyola, dirigida per l’antropòleg físic de la Universitat de Barcelona Santiago Alcobé. Formaven l’expedició quatre comissions —Antropologia, Etnologia, Zoologia i Geologia— que tenien, entre altres missions, recollir objectes amb destinació a la creació del Museu d’Àfrica a Madrid i instruments de música popular pel Museu de la Música de Barcelona. Entre els expedicionaris i, actuant com a secretari i etnògraf, va viatjar un jove August Panyella (primer director i impulsor del Museu Etnològic de Barcelona, MEB). De fet, la fundació del MuEC està directament vinculada a aquesta expedició, ja que finalment molts dels objectes etnogràfics foren traslladats al MEC en dipòsit, fins que no s’inaugurés el Museu d’Àfrica.
Després de l’Expedició IDEA de 1948, el Museu Etnològic i Colonial de Barcelona va organitzar quatre expedicions més a l’antiga Guinea Espanyola. Amb la primera, efectuada l’any 1957, el museu va fer, per primera vegada, una expedició a un territori africà que no era el Marroc. L’objectiu de la campanya, així descrit a la proposta, era fer un «estudi etnològic de la cultura dels pobles fang de Guinea Equatorial, Camerun i Gabon», a més de la «recol·lecció» de peces representatives de la seva cultura material. D’acord amb la memòria resultant de l’expedició, un dels fruits d’aquest estudi va ser l’obtenció de «més d’un miler de peces» que servirien per «complementar» la col·lecció de Guinea Equatorial del MEB. Es van dur a terme dues campanyes més, entre el 1958 i el 1959, enfocades a l’adquisició de peces etnològiques i prehistòriques, a la realització d’excavacions a Santa Isabel (Fernando Poo) —actuals Malabo i Bioko— i a l’estudi de les condicions i necessitats de funcionament del futur Jardí d’Aclimatació de Bindung (després Ikunde), inaugurat el 1959 per l’Ajuntament de Barcelona i constituït com a dependència del Zoològic de Barcelona.
En la tasca desenvolupada pel museu a Guinea Equatorial va ser fonamental el paper de Jordi Sabater Pi (1922-2009), amb qui l’antic director del MEB, August Panyella (1921-1999), va consolidar una col·laboració científica i una relació personal estreta. Des de principis dels anys cinquanta, Sabater Pi s’encarregaria de recollir materials d’interès etnològic pel museu, a demanda de Panyella i d’acord amb les necessitats de la col·lecció guineana en procés de conformació. Una vegada obert el centre d’aclimatació, Sabater seria l’encarregat de canalitzar l’enviament de peces i de restes d’animals al Jardí Zoològic de Barcelona (amb Antoni Jonch com a director) i al Museu Etnològic, així com a institucions científiques d’arreu del món. De fet, Sabater Pi seria, de llavors ençà, conegut per ser qui compraria i traslladaria Floquet de Neu a Barcelona, el 1966.
Estimació de la procedència
La procedència d’aquesta peça no està clara, no hi ha informació a cap dels documents que permeti conèixer el lloc i moment exactes d’adquisició de l’objecte per part de Jordi Sabater Pi. En tot cas, està bastant clar que procedeix de la zona continental del país.
Possibles línies de continuïtat de la recerca
No es perceben línies de continuïtat associades a aquest objecte. Amb tot, podria ser interessant continuar investigant sobre l’intercanvi o adquisició il·lícita d’aquest tipus d’objectes rituals per part dels agents colonitzadors.
Possibles classificacions alternatives
No es perceben classificacions alternatives. Seria recomanable afegir a la fitxa el nom fang d’aquest element (ekwe-kwe-nlo).
Fonts complementàries
Arxius:
Sabater Pi, J. (1953). Carta de Jordi Sabater Pi a August Panyella, del 23 de març del 1953. [Carta]. Epistolari enviat (B.4.1.2.2). Fons Sabater Pi. CRAI de Belles Arts (Universitat de Barcelona).
MEB (1948). Notes Guinea-Fernando Poo. [Notes de camp]. Notes Museu Música. Notes Guinea-Fernando Poo i adreces. Fotos expedició. Notes i bibliografia I. Expedició Guinea (L128 01 12). Arxiu del Museu Etnològic de Barcelona.
Bibliografia:
Obiang Engonga, M. (s. d.). El Melan. Proyecto Ceiba. Vegeu <https://lc.cx/A1t7uG> [consulta: 02/07/2024].
Ondó Mangue, F. (2010). El culto a los ancestros de los fang. Atanga, (4), 32-35.
