Síntesi dels resultats
No hi ha una descripció específica sobre l’element en concret, únicament que prové de la donació de La Salle-Gràcia de Barcelona que es va fer l’any 2020. No ha estat possible creuar les dades relacionades amb l’espècimen i els expedients d’arxiu del Museu de Ciències Naturals.
Reconstrucció cronològica de la procedència
A la base de dades de cordats de Guinea Equatorial facilitada pels conservadors, apareixen dos exemplars d’aquest espècimen provinents de la donació de La Salle. A la base de dades en línia, apareixen onze registres més d’aquest tipus d’espècimen en diferents formats, un dels quals té la font i les dates desconegudes (pell naturalitzada); un altre és del col·lector Salvador Filella Cornadó, i els nou restants provenen del Zoo de Barcelona (recol·lectats el 1969 i adquirits el 1970). Salvador Filella Cornadó (1943) és taxidermista i va ser conservador del Zoo de Barcelona.
La col·lecció de La Salle-Gràcia representa el 7,85 % de tota la col·lecció de cordats de Guinea Equatorial, la segona més important, tenint en compte que la de Martínez de la Escalera representa el 83 %.
De l’informe fet sobre la donació de La Salle-Gràcia:
«En data 31 d’agost de 2020, el Senyor XXXXX, del Col·legi La Salle de Gràcia, en representació del director del Col·legi, Senyor XXXXX, representant legal del Col·legi, va oferir part de la col·lecció didàctica de vertebrats (1958-1980) de l’esmentada institució educativa, recol·lectada fruit de l’activitat dels germans de la congregació i de donacions particulars de les famílies associades al col·legi. Un cop revisada la col·lecció i identificat el material, es va fer un filtratge dels espècimens més interessants, que, segons l’inventari de la donació, consta de 192 unitats (217 exemplars) d’arreu del món: 40 mamífers (35 pells, 4 esquelets, 1 animal en líquid), 119 aus (116 pells, 3 esquelets), 16 rèptils (15 pells, 1 esquelet), 4 amfibis (3 pells, 1 esquelet), i 13 peixos (13 pells)».
Les dades del director i del seu representant són confidencials, per això apareixen com a «XXXX».
Aquest exemplar de granota goliat no té data de recol·lecció, però, suposant que fos una recol·lecció directa dels germans de La Salle, únicament podem estimar una data entre 1958 i 1980.
Context d’adquisició
Aquest tipus de granota va ser descrita per primera vegada pel biòleg belga-britànic George Albert Boulenger l’any 1906.
Els germans de La Salle van començar la seva activitat a Guinea el 1958. Es van establir directament a la ciutat de Bata. Van arribar durant el procés de provincialització i van muntar i gestionar l’escola d’arts i oficis que havia creat la Delegación de Asuntos Indígenas l’any 1951. Van fer dos museus a l’Escola Normal de Bata: un etnològic i un de ciències naturals. La seva presència va ser molt estratègica, ja que, tal com explica Josean Villalabeitia en el seu llibre, els germans rebien molts encàrrecs de recol·lecció d’insectes, caragols i també d’objectes. Villalabeitia apunta que Carrero Blanco (1904-1973) també els va sol·licitar exemplars. Van fer arribar espècimens a museus i col·leccionistes d’arreu del món.
Segons explica Villalabeitia, ells van conèixer prèviament l’existència d’en Floquet de Neu. Però per desconeixement, un dels germans, el germà Pere Ibáñez, responsable del museu, va decidir entregar el goril·la blanc a en Jordi Sabater Pi (1922-2009) que treballava a Ikunde per al Zoo de Barcelona. Sabater Pi publicà un article científic el 1985 amb les seves contribucions biològiques a aquesta espècie. És probable que aquesta anècdota sigui apòcrifa, perquè a Guinea circulen moltíssimes històries diferents sobre els suposats intents de venda de Floquet de Neu.
Desig de granota gegant
La granota goliat no viu a tot el territori equatoguineà, però la seva existència no era un secret. Als anys quaranta del segle XX, de tant en tant, se’n podien comprar al mercat de Bata, ja que era un menjar apreciat per alguns fangs. A la mateixa dècada, Antoni Jonch —que més tard seria director del Zoo de Barcelona— ja havia tingut una granota goliat al zoo privat de casa seva a Granollers (li havia enviat un amic de Granollers que treballava a Guinea).
Als anys seixanta, les granotes goliat es van convertir en un atractiu natural de la Guinea Espanyola. Van intentar criar-les al Zoo de Barcelona, sense sort. Tot i que Sabater enviava sovint a Jonch capgrossos i ous, la seva reproducció sempre va ser complicada. El boom d’aquest animal va tenir lloc el 1967, quan l’explorador i biòleg Paul Arthur Zahl (1910-1985), que va treballar per a la National Geographic Society del 1958 al 1975, va passar sis setmanes amb Sabater Pi i va publicar un ampli reportatge en la revista homònima. Sabater va rebre desenes de cartes de peticions d’aquests animals: de restaurants, d’organitzadors de curses de granotes, de directors de parcs i jardins de diversos continents, de nens amants dels goril·les… No és estrany, doncs, que les congregacions religioses que tenien seus a Guinea també intentessin aconseguir-ne algun exemplar.
Estimació de la procedència
Zona continental de Guinea Equatorial, entre 1958 i 1980.
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Visita als germans de La Salle de Gràcia i La Salle de Guinea.
Possibles classificacions alternatives
«Granota» en ndowe (kombe) es diu egwogwogwo.
Fonts complementàries
Arxius:
CRAI UB – Belles Arts. Fons Sabater Pi: B1 i B2 correspondència rebuda i enviada per Jordi Sabater Pi.
Bibliografia:
Filella i Cornadó, S. (1992). Antoni Jonch i el Zoo de Barcelona. Lauro. Revista del Museu de Granollers (4).
Masalles, R. M., Ferrer, X., Girbal, J., […] i Valverde-Martínez, A. (2018). Història de l’activitat naturalista. Dins J. Germain, J. Pino (coord.), Els sistemes naturals del delta del Llobregat (p. 691-715). Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural.
Pinsà comú (s. d.). Dins Termcat. Recuperat el 29 de setembre de 2024 de <https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/pinsà+comú?language=&thematic_area=&type=basic>.
Sabater-Pi, J. (1985). Contribution to the Biology of the Giant Frog (Conraua goliath, Boulenger). Amphibia-Reptilia 6(2), 143-153. <https://doi.org/10.1163/156853885X00047>.
TaxonTree: Conraua goliath (s. d.). Dins The Taxonomicon. Recuperat el 29 de setembre de 2024 de <http://taxonomicon.taxonomy.nl/TaxonTree.aspx?id=58495&tree=0.1>.
Villalabeitia, Joseán (2009). El Señor nos dio Hermanos. Madrid: San Pío X.
Zahl, P. A. (1967). In quest of the world’s largest frog. National Geographic Magazine, 134, 446-452.
