Jordi Sabater Pi va ser un etnògraf i etòleg afeccionat que va treballar a la Guinea Espanyola entre el 1943 i el 1969 i que posteriorment arribaria a ser professor d’Etologia a la Universitat de Barcelona. Sabater va arribar a Guinea per fer de capatàs a una plantació de cafè, però aviat va establir relacions amb institucions científiques espanyoles i estrangeres, i també amb col·leccionistes d’animals i d’objectes etnogràfics, a qui va començar a subministrar peces guineanes.
L’any 1958, Sabater va ser contractat per l’Ajuntament de Barcelona per a subministrar animals al parc zoològic i objectes etnogràfics al Museu Etnològic. Ho faria a través del Centre d’Experimentació i Aclimatació Animal Ikunde, des d’on va ser enviat a Barcelona el famós goril·la albí Floquet de Neu, que arribaria a ser un símbol de la ciutat.
A més, Sabater subministrava informacions etnogràfiques i etològiques als científics d’institucions occidentals que visitaven la Guinea Espanyola (sense deixar mai de facilitar esquelets d’animals a aquells col·leccionistes que li ho demanaven). Sabater va arribar a ser un element clau de les xarxes d’exportació d’objectes guineans cap a Catalunya, l’Estat espanyol, Europa sencera i els Estats Units.
Va tenir relacions amb institucions tan significatives com la Smithsonian Institution, la Universitat de Frankfurt, la Universitat de Zúric, la Universitat de Tulane… També va establir relacions amb altres entitats catalanes i espanyoles com el Instituto de Estudios Africanos, el Museu de la Pell d’Igualada, el Museu Arqueològic de Barcelona o alguns ocellaires de les Rambles.
Molts dels científics que van passar per Guinea van tenir contacte amb ell: l’antropòleg social James W. Fernández, l’antropòleg físic Santiago Alcobé, el director del Museu Etnològic August Panyella, el claretià afeccionat a l’arqueologia Amador Martín del Molino i molts altres.
