La primera notícia que tenim de la col·lecció dipositada per José Coronado Ladrón de Guevara ens trasllada a l’exposició colonial que va tenir lloc al Parque del Retiro de Madrid el 1887. Sota el nom d’Exposición General de las Islas Filipinas, l’esdeveniment va aglutinar gran part dels artefactes que avui dia conformen les col·leccions filipines de diversos museus de l’Estat. Dels 400 artefactes que conformen la col·lecció del Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC), prop de la meitat van ser exhibits durant la cerimònia.
Després de conclòs l’esdeveniment, molts dels artefactes van romandre al Museo Biblioteca de Ultramar fins que va ser clausurat el 1896. Aquest museu va ser instal·lat al Palacio de la Minería. Però probablement no era el cas de la col·lecció del MUEC: aquest segurament va viatjar a Barcelona un cop clausurat l’esdeveniment. Segons la mateixa museografia del MUEC, la col·lecció va ser exhibida durant l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, tot i que no hi ha evidències al respecte i possiblement es tracta d’una errada.
L’agost de 1895, els prop de 400 artefactes que conformen la col·lecció ja es trobava a Barcelona. En concret, al barri de Sant Gervasi, on residia el col·leccionista i on la Junta de Museus de Catalunya envià una comissió tècnica entre l’octubre i el novembre del mateix any, per tal d’examinar la col·lecció. En aquesta ocasió, la col·lecció no seria considerada apta per figurar als museus catalans. Un any després de la pèrdua de la colònia filipina, i probablement per aquesta raó, és acceptada, i finalment dipositada al Museo Histórico Arqueológico el 1900.
El 1902, segons l’anuari estadístic de la ciutat de Barcelona, la col·lecció es troba al Museo de Arte Decorativo y Arqueológico, situat al Palau Reial (actual edifici del Parlament de Catalunya); el 1903, al Museo de objetos curiosos y hechos memorables; el 1907, al Museo de Arte Decorativo y Arte Arqueológico. Aquests últims canvis no van ser més que nominals, ja que a la pràctica els artefactes van romandre al mateix espai, és a dir, a l’edifici de la Ciutadella.
El 1932 el Museo de Arte Decorativo és desmantellat, i les col·leccions es reparteixen entre el Museu Arqueològic de Catalunya i el Museu d’Art de Catalunya per a la seva formació. Probablement, la col·lecció va anar a parar a aquest últim, atès el fet que actualment podem trobar documents vinculats a la mateixa – bàsicament llistes d’artefactes i correspondència – a l’arxiu d’aquest museu.
D’acord amb una d’aquestes llistes, les col·leccions abandonen el Museu d’Art de Catalunya amb destinació a l’Arxiu Històric de la Ciutat i al Museu Etnogràfic abans del 1941. Tot i que no es coneix l’existència de cap museu etnològic o etnogràfic en aquestes dates, segons els conservadors del MUEC, a la dècada de 1930 el projecte ja existia, però aquest es devia veure interromput per la guerra.
Probablement, els artefactes van romandre als magatzems de l’Arxiu Històric fins que, abans de 1949, la Junta de Museus cedeix la col·lecció per a la formació del Museu Etnològic de Barcelona, institució on roman fins el dia d’avui.
