Les universitats, com espais de reflexió i canvi, ofereixen una oportunitat per recordar i repensar el passat colonial, i explorar noves formes de restitució que respectin i impliquin els pobles afectats per la colonització. Aquest entorn permet qüestionar com un crani, que formava part d’un culte ancestral, va acabar exhibint-se a un espai de la Universitat de Barcelona.
Més que una simple escultura, el biere és un objecte carregat de significat per als descendents del poble fang, ja que es tracta d’una figura ritual guardiana de les restes humanes, utilitzada per invocar els avantpassats a través del culte als morts. Una pràctica de gran significat per a la comunitat fang. Aquest culte, conegut com a melan, passava de generació en generació, formant part essencial de la identitat cultural d’aquest poble.
Jordi Sabater Pi i la seva col·lecció
La figura del biere que va acabar a la Universitat de Barcelona va arribar-hi a través de Jordi Sabater Pi, un biòleg i etnògraf que va viure a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va acomular una important col·lecció d’objectes etnogràfics, inclòs el mencionat crani. Sabater Pi és conegut per la seva implicació en la investigación i captura d’animals, sobretot de l’arribada a Barcelona del famós goril·la Floquet de Neu, però també va ser una figura central en un capítol molt menys publicitat: l’estudi i la recol·lecció d’objectes de cultura material del continent africà. L’adquisició d’objectes també va implicar el subministrament a Europa, inclosa Catalunya, d’una gran quantitat d’objectes culturals que pertanyien als pobles africans.
L’arribada d’aquests objectes a Europa s’explica pel context colonial de l’època. A la dècada de 1920, sota la governança de Núñez de Prado, les autoritats colonials i els missioners claretians van iniciar una repressió contra la cultura del melan, considerant-la salvatge i intentant suprimir-la per mitjà de la destrucció de diversos objectes sagrats del poble fang. Però, paradoxalment, aquests objectes van ser els que van despertar l’interès dels col·leccionistes d’art africà, com Sabater Pi, per ells el biere representava un fragment autèntic de la cultura fang, una representació dels que ells consideraven art africà.
El Fons Jordi Sabater Pi va ser formalment donat a la Universitat de Barcelona en un acte de reconeixement realitzat al Parc Científic de Barcelona l’abril de 2000. En aquell moment, Sabater Pi es va encarregar de la catalogació personal de la col·lecció, una tasca que va realitzar amb l’acompanyament de la seva secretària. Cada dia, fins i tot en els últims anys de la seva vida, quan ja es desplaçava en cadira de rodes, Sabater Pi acudia personalment a la Universitat per catalogar els objectes, així com altres peces etnològiques de la seva vasta col·lecció. Aquestes tasques van continuar fins a la seva mort el 2009.
La col·lecció inclou més de 1.500 dibuixos i aquarel·les, 5.500 documents manuscrits, un ampli epistolari, fotografies, diapositives, vídeos i una gran varietat d’objectes etnològics d’Àfrica, com el biere. A més dels materials de temàtiques etològiques i primatològiques, també s’hi troben fons dedicats a l’etnografia, botànica, filosofia, història i psicologia. La col·lecció és un reflex de la dedicació de Sabater Pi a la recerca i la preservació del patrimoni cultural i natural africà.
La retirada del biere Essik-Melan i la seva conservació actual
Actualment, la col·lecció de Sabater Pi es conserva a una sala tancada a la primera planta del CRAI de la Universitat, on només es pot accedir acompanyat per una de les bibliotecàries. A la sala, es poden veure diversos elements de la col·lecció, incloent-hi retrats de Sabater Pi i algunes de les seves obres gràfiques. La vitrina principal de la sala conté diversos esquelets d’animals, com la granota goliath, i altres objectes etnològics que formen part d’aquesta col·lecció. En el passat, el biere també s’exhibia en aquest mateix espai, fins a ser retirat per a la seva conservació.
El biere de la comunitat fang, conegut com a Essik-Melan, va ser retirat de l’exposició a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona el febrer de 2022 per una decisió del Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB. Aquesta acció va comportar que la figura fos retirada per a la seva restauració i conservació en un espai tancat. Actualment, es conserva en una caixa de conservació a la mateixa sala dedicada a la col·lecció de Sabater Pi amb l’objectiu d’evitar la seva exposició pública.
Aquest biere, que un cop va ser considerat un objecte sagrat dins del culte melan, va acabar sent una peça que va ser descontextualitzada i exhibida com un element exòtic en un espai acadèmic. Aquesta transició de valor cultural a valor de col·lecció és testimoni de les dinàmiques colonials que van permetre l’espoli de patrimoni cultural i la seva posterior reconfiguració en el marc d’un discurs acadèmic occidental. A més, reflecteix com el passat colonial continua present en les institucions europees i els seus arxius.
El futur de les col·leccions etnològiques: restitució i responsabilitat
La retirada del biere genera preguntes sobre la manera en què es gestiona aquest patrimoni cultural en un context universitari. Tot i que la Universitat de Barcelona conserva la col·lecció, els drets d’explotació d’aquests objectes segueixen en mans de la família de Sabater Pi. Això genera un conjunt de complicacions en la coordinació d’exposicions i consultes, amb un accés restringit per als usuaris i investigadors que desitgin estudiar aquests objectes.
El futur d’aquests objectes continua sent incert, i la seva gestió continua sent un tema de debat. La Universitat té la responsabilitat de conservar-los adequadament, però també se susciten qüestions sobre el seu possible retorn als pobles originaris o la seva restitució en el marc d’un procés de reparació de les dinàmiques colonials.
Aquest cas documenta no només el viatge d’un objecte de valor cultural a través del temps i l’espai, sinó també l’evolució de la seva percepció i gestió, així com les implicacions morals, ètiques i legals que envolten la seva exhibició en un context universitari. La reflexió sobre el significat d’aquests objectes per a les comunitats d’origen i la forma en què són tractats en els museus i universitats continua sent una tasca de responsabilitat i sensibilitat per part de les institucions culturals.
