Des de l’Exposición General de las Islas Filipinas de 1887 fins al Museu Etnològic de Barcelona, la col·lecció filipina de José Coronado Ladrón de Guevara ha passat per nombroses institucions i trasllats. El seu recorregut, marcat per exposicions universals, decisions polítiques i reorganitzacions museístiques, reflecteix la complexa gestió del patrimoni colonial a l’Estat espanyol
Tot just iniciada la seva trajectòria el 1949, el Museu Etnològic i Colonial de Barcelona (precursor de l'actual Museu Etnològic i de Cultures del Món) va assumir la responsabilitat d'inventariar sobre el terreny la cultura material dels pobles que habitaven la zona nord del protectorat espanyol sobre el Marroc. El resultat de les expedicions va ser una de les seves primeres col·leccions d'origen colonial.
A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (CRAI Belles Arts) s'exhibia un crani humà dins d'un biere, una figura ritual utilitzada en el culte del melan de la població fang. Aquest objecte esdevé una evidència dels lligams colonials que persisteixen a les institucions catalanes.
La preparació i filmació d'entrevistes en profunditat amb persones que poden aportar coneixement sobre la relació entre els museus, el passat colonial i la seva vigència avui, és una de les eines metodològiques que anem desenvolupant a mesura que avança el programa.