El patrimoni del nou museu ascendia a 2.700 objectes, provinents de diferents donacions i expedicions realitzades entre la segona meitat del segle xix i mitjans del xx a les Filipines, Guinea Equatorial, l’Equador i el Perú. Posteriorment, les col·leccions s’incrementarien amb motiu de diverses campanyes etnològiques que duria a terme l’antic director del museu, August Panyella, de la mà dels seus col·laboradors.
En un primer període, durant la dècada dels cinquanta del segle passat, aquestes expedicions es limitaren a les colònies espanyoles a l’Àfrica: Guinea i el Marroc. L’any 1958, Panyella va rebre una carta de José Díaz de Villegas, director general de Plazas y Provincias Africanas, on se li indicava la conveniència de «cambiar la palabra “Colonial” que figura, por otra más afín con las corrientes de pensamiento y políticas del momento».
El nou nom triat seria «Museu Etnològic», amb l’afegit d’un subtítol: «Razas – Pueblos – Culturas». Després de diferents canvis d’ubicació i de conceptualització de la institució, el 1973 es construiria un nou edifici per acollir el Museu Etnològic de Barcelona, també a Montjuïc.
En època més recent, el 2015, obria les portes el Museu de Cultures del Món (MCM), que es constituiria com la segona seu del centre, ocupant els palaus de Nadal i del Marquès de Llió, al carrer de Montcada. Aquest es conformaria sobretot amb peces procedents de la Fundació Folch, arran d’un préstec de 2.352 objectes d’art no occidental. L’any 2017 aquestes dues seus es van unir per crear un únic equipament: el Museu Etnològic i de Cultures del Món.
