Les campanyes d’adquisició d’objectes es duren a terme els anys 1952, 1954 i 1956, aquesta última a les acaballes de l’experiència colonial espanyola. S’albirava així una de les col·leccions més nombroses i senyeres del museu, que tindria continuïtat en anys posteriors, i que ha estat objecte d’exhibicions parcials en diverses ocasions al llarg de la història de la institució, esdevenint un dels seus emblemes, fins a la fundació del MUEC, moment en què la col·lecció quedà parcialment arraconada.
August Panyella, director del museu des de la seva fundació, i el seu company de tribulacions, l’escultor Eudald Serra, encapçalaren aquelles expedicions i construïren un relat que persuadia les seves audiències que tant els itineraris triats com les peces adquirides complien un acurat protocol etnològic. Recolzats en la xarxa d’interessos i coneixements teixida per l’administració colonial, els expedicionaris van dur a terme ràpides incursions al bled, a l’interior del protectorat, vigilat per un exèrcit africanista que custodiava aquelles possessions com si es tractessin, en efecte, d’un botí de guerra.
A pesar de l’indubtable atractiu que oferien els socs de Tetuan per dur a terme una còmoda política d’adquisicions gairebé sense haver d’abandonar les habitacions de l’Hotel Regina, Panyella i Serra van decidir, especialment en les expedicions de 1954 i 1956, aventurar-se a l’interior del Rif. No només perquè comptaven amb el suport d’una administració colonial desitjosa de demostrar l’eficàcia del seu govern sobre les poblacions àrabs i berbers del nord del Marroc, sinó també perquè aquesta mateixa administració els impel·lia a complir amb les expectatives que els havien portat a l’altra banda de l’estret a arreplegar, en tota la seva varietat, les manifestacions de cultura material que Espanya protegiria gelosament.
D’altra banda, atès que un altre dels objectius del projecte consistia en l’elaboració, per part d’Eudald Serra, d’unes “escultures antropològiques” que permetessin il·lustrar les tipologies racials dels habitants del protectorat, els expedicionaris van iniciar des de la primera visita, el 1952, un procés de selecció dels models -homes i dones- que els va portar a recórrer quarters i centres d’internament de dones del protectorat. Les fotografies resultants d’aquelles expedicions són un document útil per rastrejar els procediments denigrants a través dels quals es construïen, en formats diversos, les representacions de l’alteritat en temps de la colònia.
Més info aquí:
https://trafricants.org/colleccions-en-conflicte/colleccio-marroquina-del-muec/
