Peces
La col·lecció procedent de Guinea Equatorial conservada al Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC) està conformada per un total de 1.105 peces, comptabilitzades fins al moment (2024). Es tracta d’un conjunt d’objectes de procedència diversa, constituït, sobretot, a partir de les donacions realitzades pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), arran de la coneguda expedició de l’antic Instituto de Estudios Africanos (IDEA) executada el 1948.
Aquesta donació va proporcionar una part important dels artefactes guineans utilitzats per a la inauguració del museu, als que s’anirien afegint els procedents de les diferents expedicions realitzades per la institució entre el 1957 i el 1959.
També es van incorporar al mateix conjunt les peces ingressades mitjançant la tasca de recol·lecció de Jordi Sabater Pi, qui va ser col·laborador de la institució des del 1952 i conservador del Centre d’Experimentació i Aclimatació Animal Ikunde (1959-1969), que funcionava sota l’auspici de l’Ajuntament de Barcelona.
Altres col·leccions ben significatives del fons guineà són les representades per la col·lecció de Miguel Núñez de Prado, governador de l’antiga Guinea Espanyola entre el 1925 i el 1932, així com les procedents dels Missioners del Cor de Maria (o Pares Claretians), encarregats de la tasca d’evangelització als territoris colonitzats.
Origen
La col·lecció de Núñez de Prado (MEB 71)
Miguel Núñez de Prado (1882-1936) va ser un general africanista de llarga trajectòria bèl·lica que va començar la seva carrera a Puerto Rico a finals del segle xix i posteriorment va servir al Protectorat marroquí al cos de Regulares, un dels més brutals, i a l’aviació, participant en bombardejos amb armes químiques.
Entre el 1926 i el 1931, Núñez de Prado fou el governador de Guinea Equatorial. Durant el seu mandat va acumular una important quantitat d’objectes per a ús personal sense cap mena de pretensió científica. També va conservar dos àlbums de fotografies que documenten aquest període de l’acció colonial espanyola al país africà.
En el context de la Guerra Civil, el militar va ser afusellat i la Generalitat de Catalunya va adquirir la seva col·lecció «d’art negre», formada per 165 peces, per un import de vint mil pessetes. L’any 1948, el fons sencer va entrar a formar part del fons de Museu Etnològic i Colonial de Barcelona.
Si bé es tracta d’un conjunt modest, és un dels grups d’objectes amb més interès pel que fa a la col·lecció guineana, tenint en compte la figura que representava Núñez de Prado, el context en el qual va ser formada (colonització de l’interior del territori continental guineà amb accions d’enorme violència contra els fang) i el valor ritual d’algunes de les peces (byeres, caixes de melan…).
La col·lecció dels Pares Claretians (MEB 100, MEB 144, MEB 362, MEB 306, MEB CF)
Els claretians van ser els principals responsables de l’evangelització de la Guinea Espanyola entre 1884 i 1968, i van actuar-hi amb molta duresa. Paradoxalment, mentre es dedicaren a prohibir o a demonitzar creences i costums africans, també contribuïren a l’acumulació de peces «d’art primitiu» que van acabar nodrint les col·leccions de museus etnològics.
Les peces procedents de la col·lecció dels missioners claretians custodiades al MuEC tenen essencialment dos orígens. Un primer grup d’objectes procedeix de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. En ocasió d’aquell esdeveniment, es va organitzar una exposició missional de marcat caràcter propagandístic on van participar tots els ordres espanyols disseminats arreu del món, i els Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria de Guinea hi van tenir un paper destacat.
Un segon grup de peces prové del Museo Africanista Claretiano de Guinea Equatorial creat per Ramón Perramón i Amador Martín del Molino a Malabo l’any 1957 (i que ja no existeix). Cinc-centes peces d’aquell museu van ser exposades al Museu d’Arqueologia de Barcelona entre el desembre del 1965 i el gener del 1966, sota el títol de Culturas primitivas de la Guinea Ecuatorial.
El dipòsit de Joaquim Mateu i Sanpere (MEB 99)
L’entomòleg Joaquim Mateu i Sanpere (1921-2015) va dipositar al MEB un total de 272 peces etnològiques recollides durant la seva estada a la Guinea Espanyola, de maig a novembre de 1948. Aquest dipòsit es va efectuar el gener de 1949.
Mateu havia participat en l’“expedició” científica organitzada per l’Instituto de Estudios Africanos del CSIC durant l’estiu de 1948, sota la direcció de l’antropòleg de la Universitat de Barcelona Santiago Alcobé. Aquesta expedició pretenia emular les grans exploracions científiques impulsades per altres potències colonials europees i tenia com a objectiu la recopilació d’evidències sobre poblacions, fauna i flora, dins del marc ideològic racista i evolucionista de l’època.
Cal destacar que l’Instituto de Estudios Africanos va ser una creació del règim franquista i era dirigit pel general Díaz de Villegas, també responsable de la Dirección General de Marruecos y Colonias, l’organisme encarregat de la gestió de les colònies. Així doncs, ciència i colonialisme anaven agafats de la mà.
L’expedició es va estructurar en quatre comissions: Antropologia, Etnologia, Zoologia i Geologia. Un dels seus objectius era la recopilació d’objectes destinats a la creació del Museu d’Àfrica a Madrid.
En la secció d’Etnologia hi va participar també August Panyella, qui, en tornar a Barcelona, es convertiria en conservador del Museu Etnològic i Colonial. Les peces recollides durant l’expedició de l’estiu de 1948 van romandre en dipòsit al museu fins al 1958, quan van ser traslladades a Madrid per integrar-se als fons del Museu d’Àfrica. Actualment, formen part de les col·leccions del Museo Nacional de Antropología de Madrid.
L’expedient MEB 99, doncs, s’inclou dins del conjunt de peces associades a l’expedició de l’IDEA de 1948. No obstant això, formalment no pertany al lot d’objectes recollits durant els mesos d’estiu, sinó als que Joaquim Mateu i Sanpere va obtenir durant la seva estada posterior a la colònia.
La recol·lecció etnològica del Museu Etnològic: les expedicions, les relacions Sabater Pi-Panyella i Bindung/Ikunde (MEB 101, MEB 17, MEB 28, MEB 320, MEB 60, MEB 61 i MEB 93)
Després de l’Expedició IDEA de 1948, organitzada pel CSIC i dirigida per l’arqueòleg Santiago Alcobé, el Museu Etnològic i Colonial de Barcelona va realitzar quatre campanyes més a l’antiga Guinea Espanyola.
Amb la primera, efectuada l’any 1957, la institució va dur a terme per primera vegada una expedició a un territori africà que no era el Marroc. L’objectiu de la campanya, així descrit a la proposta, era fer un «estudi etnològic de la cultura dels pobles fang de Guinea Equatorial, del Camerun i el Gabon», a més de la «recol·lecció» de peces representatives de la seva cultura material.
D’acord amb la memòria resultant, un dels fruits d’aquesta iniciativa va ser l’obtenció de «més d’un miler de peces» que servirien per «complementar» la col·lecció de Guinea Equatorial del museu.
Es van dur a terme dues campanyes més entre el 1958 i el 1959, enfocades tant a l’adquisició de peces etnològiques i prehistòriques i a la realització d’excavacions a Santa Isabel (Fernando Poo) —actuals Malabo i Bioko— com a l’estudi de les condicions i necessitats de funcionament del futur Jardí d’Aclimatació de Bindung (després Ikunde), inaugurat el 1959 per l’Ajuntament de Barcelona i constituït com a dependència del Zoològic de Barcelona.
En la tasca desenvolupada pel museu a Guinea Equatorial va ser fonamental el paper de Jordi Sabater Pi (1922-2009), amb qui l’antic director August Panyella (1921-1999) va consolidar una col·laboració científica i una relació personal estreta. Des de principis de la dècada dels cinquanta del segle xx, Sabater Pi s’encarregaria de recollir materials d’interès etnològic per al museu, a demanda de Panyella i d’acord amb les necessitats de la col·lecció guineana en procés de conformació.
Una vegada obert el centre d’aclimatació, Sabater va ser l’encarregat de canalitzar l’enviament de peces i de restes d’animals al Jardí Zoològic de Barcelona (amb Antoni Jonch com a director) i al Museu Etnològic, així com a institucions científiques d’arreu del món. En aquest sentit, avui dia, Sabater Pi és recordat, sobretot, per la compra i el trasllat de Floquet de Neu a Barcelona l’any 1966.
La col·lecció d’Albert Folch (MEB CF)
Una col·lecció de més de dues mil peces de la Fundació Folch va ser cedida l’any 2011, per un període de vint anys, al Museu Etnològic de Barcelona (MEB) en qualitat de comodat, motiu pel qual es van encetar les importants reformes que van donar lloc a la creació de l’actual Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Albert Folch (1922-1988) va ser un empresari barceloní i reconegut col·leccionista que, des de la dècada del 1940, conformà una de les col·leccions d’art no europeu més extensa de l’Estat espanyol. Va sufragar algunes de les expedicions del museu, va contribuir a la tasca de recol·lecció d’objectes etnològics, i va establir una estreta relació personal i de col·laboració amb August Panyella (1921-1999) i Eudald Serra (1911-2002), amb qui realitzaria alguns dels seus viatges arreu del món (el Perú, les Filipines, Nova Guinea, Austràlia, Indonèsia, l’Índia i el Japó).
Bona part de les peces exhibides a l’exposició permanent del Museu Etnològic i de Cultures del Món pertanyen a la Col·lecció Folch que és considerada una de les més valuoses, des del punt de vista estètic, que acull actualment la institució. Tot i que moltes de les peces van ser adquirides per Folch durant les seves expedicions, sembla que els objectes de la col·lecció procedents de l’Àfrica es van constituir sobretot a partir de les compres a altres col·leccionistes i entitats com, per exemple, la Missió Claretiana.
Arxiu Fotogràfic
Amb una cronologia que va del 1927 fins al 2001, l’Arxiu Fotogràfic del MEB conserva 39.352 imatges (entre positius i negatius; a color i en b/n). Segons el mateix Museu: «el fons fotogràfic es crea en el període de consolidació del Museu, una vegada acabades les expedicions a partir del 1979».
En el cas de Guinea Equatorial, destaquen, d’una banda, els àlbums fotogràfics de Miguel Núñez de Prado, i de l’altra, sèries corresponents a diverses expedicions científiques organitzades pel museu al llarg dels anys (1948, 1953, 1957, 1958 i 1959), a la caça del goril·la o als mostraris d’objectes arqueològics. També hi ha moltes fotografies de «tipus físics», vinculades a la pràctica de l’antropologia física, que pretenia trobar constants físiques de cada grup ètnic o racial, tot seguint tesis de caràcter racista.
El fons fotogràfic del MuEC no ha estat mai estudiat en profunditat. És avui en dia un forat negre, mig oblidat a la muntanya de Montjuïc. Sabem que algunes seccions específiques estan ben treballades, però mai s’ha elaborat una classificació acurada i una descripció genèrica d’aquest arxiu que permetin accedir a qualsevol persona interessada a aspectes bàsics com quines procedències, quines temàtiques, quins autors, quines temporalitats o quins formats tenen les imatges conservades.
