Síntesi dels resultats
Es tracta d’una manilla fang —segons els inventaris del museu, un «anga-djó», que tradueixen com a «joia emprada en cames i peus» o «turmellera»— que va adquirir Jordi Sabater Pi el 12 de febrer de 1957, com a part de la primera expedició oficial que va fer el Museu Etnològic i Colonial aquell mateix any. Les manilles eren un tipus de moneda de bronze o llautó que també es van arribar a utilitzar com a element decoratiu. Sorgides abans del període colonial, es tracta d’anells metàl·lics oberts que usaven els europeus com a forma de pagament en el comerç amb la població local. Aquestes, eren produïdes a Europa per al comerç portuguès a l’Àfrica Occidental. Encara que van deixar d’emprar-se a finals de la dècada de 1940, encara avui es fan servir com a ornament. Aquest objecte va ser comprat al poblat d’Abebeiñ (Ebebeyín, Guinea Equatorial), per un preu de sis pessetes.
Reconstrucció cronològica de la procedència
Es tracta d’una manilla adquirida per Jordi Sabater Pi durant l’expedició del MEB als poblats de Bebeiñ (clan Esseng) i Abebeiñ, de la demarcació d’Ebebeyín, a Guinea Equatorial, durant els dies 11 i 12 de febrer de 1957. Pertany a un lot de vint-i-sis peces d’artesania fang. Aquesta, en concret, va costar sis pessetes, i, segons la llibreta d’entrades i sortides, va ser adquirida concretament el dia 12. El seu nom, en origen, és, segons el museu, «anga-djó» (MEB_L128_02_03, MEB_L128_02_04 i MEB_L128_02_05). La peça va ser expedida cap al Museu Etnològic i Colonial a la caixa 2, junt amb altres dues manilles (MEB_L128_02_11).
Context d’adquisició
Després de l’Expedició IDEA de 1948, organitzada pel CSIC i dirigida per l’arqueòleg Santiago Alcobé, el Museu Etnològic i Colonial de Barcelona va realitzar quatre expedicions més a l’antiga Guinea Espanyola, després de la seva inauguració. Amb la primera, efectuada l’any 1957, el museu va fer, per primera vegada, una expedició a un territori africà que no era el Marroc. L’objectiu de la campanya, així descrit a la proposta, era fer un «estudi etnològic de la cultura dels pobles fang de Guinea Equatorial, Camerun i Gabon», a més de la «recol·lecció» de peces representatives de la seva cultura material. D’acord amb la memòria resultant de l’expedició, un dels fruits d’aquest estudi va ser l’obtenció de «més d’un miler de peces» que servirien per «complementar» la col·lecció de Guinea Equatorial del MEB. Es van dur a terme dues campanyes més, entre el 1958 i el 1959, enfocades a l’adquisició de peces etnològiques i prehistòriques, a la realització d’excavacions a Santa Isabel (Fernando Poo) —actuals Malabo i Bioko— i a l’estudi de les condicions i necessitats de funcionament del futur Jardí d’Aclimatació de Bindung (després Ikunde), inaugurat el 1959 per l’Ajuntament de Barcelona i constituït com a dependència del Zoològic de Barcelona.
En la tasca desenvolupada pel museu a Guinea Equatorial va ser fonamental el paper de Jordi Sabater Pi (1922-2009), amb qui l’antic director del MEB, August Panyella (1921-1999), va consolidar una col·laboració científica i una relació personal estreta. Des de principis dels anys cinquanta, Sabater Pi s’encarregaria de recollir materials d’interès etnològic pel museu, a demanda de Panyella i d’acord amb les necessitats de la col·lecció guineana en procés de conformació. Una vegada obert el centre d’aclimatació, Sabater seria l’encarregat de canalitzar l’enviament de peces i de restes d’animals al Jardí Zoològic de Barcelona (amb Antoni Jonch com a director) i al Museu Etnològic, així com a institucions científiques d’arreu del món. De fet, Sabater Pi seria, de llavors ençà, conegut per ser qui compraria i traslladaria Floquet de Neu a Barcelona, el 1966.
Estimació de la procedència
L’esclava va ser adquirida al poblat d’Abebeiñ, Ebebiyín (Guinea Equatorial).
Possibles línies de continuïtat de la recerca
No es perceben línies de continuïtat.
Possibles classificacions alternatives
No es perceben classificacions alternatives. Es recomana fer constar el preu (sis pessetes) i el lloc d’adquisició concret (poblat Abebeiñ, Ebebiyín) i canviar el nom pel de «moneda», en lloc de «joia».
Atesa la coincidència entre el número de referència (19) actual i el dels antics inventaris realitzats durant les expedicions, és bastant probable que es tracti de la mateixa peça. Si bé en aquests inventaris hi ha imprecisions pel que fa al nom de l’objecte. Al primer inventari en què apareix la peça, aquesta figura com a «19 MVOT tormellera» (MEB_L128_02_03), però l’objecte no té res a veure amb un mvot, que és un tipus de collaret fang, sinó que es tracta d’una manilla, un tipus de moneda de bronze o llautó emprada també com a element decoratiu. Sorgides abans del període colonial, es tracta d’anells metàl·lics oberts que utilitzaven els europeus com a mitjà de pagament en el comerç amb la població local. Aquestes peces eren produïdes a Europa per al comerç portuguès a l’Àfrica Occidental, i no s’han de confondre amb les joies (turmelleres, collarets, braçals…) fabricades en aquelles regions (Denk, 2020). Encara que van deixar d’emprar-se a finals de la dècada de 1940, perquè es tracta d’un element molt pesat, encara avui es fan servir com a ornament. El nom original utilitzat pel museu és «anga-djó» (traduït de forma imprecisa com a «turmelleres» o amb la descripció «joies emprades en cames i peus»), però no s’ha pogut constatar que faci referència a aquesta manilla. Així, es recomana que s’incorpori informació més precisa relativa al nom i, per tant, als usos i significats d’aquest tipus d’objecte, avui dia ben documentat.
Fonts complementàries
Arxius:
MEB_L128_02_03. Referència: MEB (1957a). Notes etnològiques [Notes de camp]. Notes etnològiques i notes bibliogràfiques. Expedició Guinea (L128 02 03). Arxiu del Museu Etnològic.
MEB_L128_02_04. Referència: MEB (1957b). Relació de material etnològic adquirit durant l’expedició del Museu Etnològic i Colonial en els poblats de Bebeiñ (clan Esseng) i Abebeiñ (demarcació d’Ebebeyín, Guinea Continental), durant els dies 11 i 12 de febrer de 1957 [Inventari]. Relació de despeses i relació i valoració de peces (col·lecció 60). Justificants. Expedició Guinea (L128 02 04). Arxiu del Museu Etnològic.
MEB_L128_02_05. Referència: MEB (1957c). Llibreta d’entrades i sortides [Llibre de comptes] (L128 02 05). Arxiu del Museu Etnològic.
MEB_L128_02_11. Referència: MEB (1957d). Inventari numerat de les 363 peces de mostra de la cultura material dels fang (pamues) i de les 354 monedes de ferro (bikueles) recollides a la Guinea Espanyola amb destí al Museu Etnològic i Colonial de Barcelona i d’Àfrica de Madrid, embalat en quinze caixes i vuit fardells [Inventari]. Inventari de peces i relació de caixes (transports i duana). Expedició Guinea (L128 02 11). Arxiu del Museu Etnològic.
Bibliografia:
Denk, R. (2020). The West African Manilla Currency: Research and Securing of Evidence from 1439-2019. Rüsselsheim: Tredition.
