Comparteix

Loxodonta africana, incisiu d'elefant.
Institució dipositària
Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB)
Nº inventari institucional
MZB 82-0435
Breu descripció institucional

Loxodonta africana, incisiu. L’elefant africà de sabana és la més grossa de les dues espècies d’elefant africà. Anteriorment, se l’havia classificat juntament amb l’elefant africà de bosc en una sola espècie, coneguda únicament com a «elefant africà». Tanmateix, algunes autoritats consideren que la informació actualment disponible encara no és suficient per dividir l’elefant africà en dues espècies.

Advertiment: Definició atorgada en els inventaris de la pròpia institució, que no compartim necessàriament i que en alguns casos pot resultar ofensiva o fruit de prejudicis.
Material
Ullal
Advertiment: Termes utilitzats per les institucions científiques i acadèmiques per tal de descriure els fons materials custodiats pels museus d’etnologia, història natural o zoologia, que passen per alt altres formes no occidentals de designació i classificació. No compartim necessàriament aquests termes, que no obstant utilitzem en una recerca de procedència com aquesta.
Mesures
Dimensions sense suport: 5 cm x 59,5 cm x 11 cm Pes: 1,27 kg
Mètode d’adquisició

No consta als inventaris del museu

Advertiment: Es fa referència al procés d’adquisició de l’objecte/espècimen per part de la institució que actualment el custodia, i no pas a la primera transferència que va patir des del seu context original. Si disposeu d’informacions que poden ser rellevants sobre la procedència de la peça/espècimen, si us plau, escriviu a comunicacio@traficants.org.
Lloc d'adquisició
Guinea Equatorial
Advertiment: Dada extreta dels fons documentals de la institució, que pot resultar errònia o mal transcrita. Conservem la toponímia històrica (sovint d’origen colonial) per tal de donar coherència la recerca.
Lloc de producció/origen
Bata, Guinea Equatorial, 1903
Advertiment: Dada extreta dels fons documentals de la institució, que pot resultar errònia o mal transcrita. Conservem la toponímia històrica (sovint d’origen colonial) per tal de donar coherència la recerca.
Col·lector/a
No consta als inventaris del museu
Advertiment: Els noms personals o institucionals que apareixen, sovint associats a l’ordre colonial, poden resultar ofensius o fruit de prejudicis. Fem ús d’aquestes referències per tal de donar coherència a la recerca
Donant
No consta als inventaris del museu
Advertiment: Els noms personals o institucionals que apareixen, sovint associats a l’ordre colonial, poden resultar ofensius o fruit de prejudicis. Fem ús d’aquestes referències per tal de donar coherència a la recerca
Grup d'adscripció
Chordata Vertebrata Mammalia Proboscidea Elephantidae Loxodonta
Advertiment: Dada extreta dels fons documentals de la institució, que pot resultar errònia o mal transcrita, i que no compartim necessàriament. Per tal de donar coherència a la recerca conservem una terminologia (tribu, poble, ètnia, raça, país, etc.) creada o manipulada durant el període colonial.
Titular dels drets de propietat legals
Ajuntament de Barcelona
Advertiment: Es fa referència al/a la dipositari/a dels drets reconeguts pel sistemes jurídico-legals de les antigues metròpolis colonials, amb independència dels drets de propietat que puguin emanar de les comunitats d’origen.

Síntesi dels resultats

Incisiu d’elefant de font desconeguda recol·lectat el 1903 a Bata, Guinea Equatorial. És un dels dos exemplars que té el museu procedents de Guinea Equatorial, segons la seva base de dades. Té una inscripció que diu «Jefe de la sección colonial (Ministerio del Estado). Bata 7 de abril de 1903».

Reconstrucció cronològica de la procedència

Al marge dels inventaris digitals del museu que classifiquen la peça com a incisiu recol·lectat a la mateixa data que apareix a la inscripció, 4 d’abril de 1907, no tenim més dades específiques sobre la seva procedència.

Context d’adquisició

A finals del segle XIX i principis del XX, la caça d’elefants pels seus ullals d’ivori era una pràctica comuna. Sovint, els productes d’aquesta caça eren enviats a Europa com a trofeus o símbols de poder per part dels països colonitzadors.

La Guinea Espanyola estava inicialment sota l’administració directa del Ministeri d’Ultramar, que supervisava les colònies espanyoles. Aquest ministeri va ser suprimit el 1899 després de la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines a la Guerra Hispano-estatunidenca. A partir de llavors, les colònies africanes restants, incloent-hi la Guinea Espanyola, van passar a ser gestionades per altres institucions del Govern espanyol, en particular el Ministeri d’Estat (avui Ministeri d’Afers Exteriors, que veiem referit a la peça) i el Ministeri de Governació (avui Ministeri de l’Interior).

El comerç d’ivori al voltant de l’any 1900 es trobava en el seu punt àlgid, impulsat per la demanda a Europa i altres parts del món. L’ivori, obtingut principalment dels ullals d’elefants africans, s’utilitzava per fabricar una gran varietat de productes: des de tecles de piano, boles de billar i mànecs de ganivets, fins a peces decoratives i joies. Aquest comerç va ser especialment lucratiu durant el segle XIX i principis del segle XX, quan les potències colonials explotaven intensament els recursos naturals de les seves colònies africanes.

Ullals d'elefant caçats
Ullals d’elefant caçats. Foto: Eduardo Navarro Beltrán del Río

Cap a finals del segle XIX, Europa importava entre vuit-centes i mil tones d’ivori l’any, principalment de l’Àfrica negra. Aquest comerç estava altament desregulat, i caçadors i comerciants europeus, juntament amb intermediaris africans, dominaven la cadena de subministrament. La regulació global del comerç d’ivori no va començar a desenvolupar-se fins al segle XX, a causa de la preocupació pel declivi de les poblacions d’elefants. No obstant això, al voltant de l’any 1900, no hi havia una legislació internacional o colonial que regulés estrictament aquesta activitat.

El conveni internacional de 1933 tenia com a objectiu protegir certes espècies animals sobreexplotades davant la pèrdua de biodiversitat que es va produir en poques dècades, amb l’extinció gairebé completa d’algunes d’elles. A Guinea Equatorial, no va ser fins a l’any 1953 que es va promulgar el primer reglament de caça, amb el «bon propòsit de proporcionar a les seves espècies una acurada i decidida protecció». A més de la creació de reserves naturals, també es va decretar la prohibició total de la caça de goril·les a la colònia i la limitació de la caça d’elefants. En aquest context, la ciència va servir de refugi per a aquells que volien continuar caçant determinades espècies. Aquestes figures van aprofitar-se de les llacunes legals i de les institucions colonials utilitzant, per exemple, el treball forçat i la seva posició de poder dins les jerarquies racials de la colònia per alimentar projectes personals i institucionals que, avui dia, encara perduren.

L’any 1973, amb la creació del Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), es van començar a prendre mesures més contundents per regular el comerç d’ivori. Tanmateix, no va ser fins al 1989 que el CITES va prohibir internacionalment el comerç d’ivori, davant la preocupant disminució de les poblacions d’elefants africans.

Avui en dia, el comerç internacional d’ivori està estrictament prohibit pel CITES, encara que el tràfic il·legal continua sent un greu problema.

Estimació de la procedència

Aquest ullal d’elefant prové de Guinea Equatorial, concretament de la regió continental. No podem determinar amb precisió el lloc exacte dins aquesta àrea continental. Pel context històric en què va ser adquirit, podem especular que es tracti d’una recol·lecció realitzada a favor del cap de la secció colonial l’any 1903, tot i que no disposem de dades suficients per corroborar-ho.

Possibles línies de continuïtat de la recerca

Consulta a l’Arxiu General de l’Administració per tenir més informació sobre el «jefe de sección colonial» a l’abril de 1904 i entendre més en profunditat el context específic d’adquisició de la peça i, potser, la localitat de procedència.

Prova d’ADN de la peça per determinar-ne la procedència.

Possibles classificacions alternatives

En llengua fang, mbaŋ significa «ullal d’elefant».

En llengua ndowe (kombe), ubàngo u-a Rôku significa «ullal d’elefant».

Fonts complementàries

Bibliografia:

CITES (Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora) (1989). Proposal to Transfer All African Elephant Populations to Appendix I. Vegeu <https://cites.org/sites/default/files/eng/cop/07/E07-Prop-46_African_elephant.PDF > [consulta: ] .

Ramos Izquierdo, Luis, i Navarro Beltrán del Río, Eduardo (1912). Descripción geográfica y gobierno, administración y colonización de las colonias españolas del golfo de Guinea. Madrid: Imprenta de Felipe Peña Cruz.

Altres objectes de la col·lecció