Síntesi dels resultats
Incisiu d’elefant de font desconeguda recol·lectat el 1903 a Bata, Guinea Equatorial. És un dels dos exemplars que té el museu procedents de Guinea Equatorial, segons la seva base de dades. Té una inscripció que diu «Jefe de la sección colonial (Ministerio del Estado). Bata 7 de abril de 1903».
Reconstrucció cronològica de la procedència
Al marge dels inventaris digitals del museu que classifiquen la peça com a incisiu recol·lectat a la mateixa data que apareix a la inscripció, 4 d’abril de 1907, no tenim més dades específiques sobre la seva procedència.
Context d’adquisició
A finals del segle XIX i principis del XX, la caça d’elefants pels seus ullals d’ivori era una pràctica comuna. Sovint, els productes d’aquesta caça eren enviats a Europa com a trofeus o símbols de poder per part dels països colonitzadors.
La Guinea Espanyola estava inicialment sota l’administració directa del Ministeri d’Ultramar, que supervisava les colònies espanyoles. Aquest ministeri va ser suprimit el 1899 després de la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines a la Guerra Hispano-estatunidenca. A partir de llavors, les colònies africanes restants, incloent-hi la Guinea Espanyola, van passar a ser gestionades per altres institucions del Govern espanyol, en particular el Ministeri d’Estat (avui Ministeri d’Afers Exteriors, que veiem referit a la peça) i el Ministeri de Governació (avui Ministeri de l’Interior).
El comerç d’ivori al voltant de l’any 1900 es trobava en el seu punt àlgid, impulsat per la demanda a Europa i altres parts del món. L’ivori, obtingut principalment dels ullals d’elefants africans, s’utilitzava per fabricar una gran varietat de productes: des de tecles de piano, boles de billar i mànecs de ganivets, fins a peces decoratives i joies. Aquest comerç va ser especialment lucratiu durant el segle XIX i principis del segle XX, quan les potències colonials explotaven intensament els recursos naturals de les seves colònies africanes.
Cap a finals del segle XIX, Europa importava entre vuit-centes i mil tones d’ivori l’any, principalment de l’Àfrica negra. Aquest comerç estava altament desregulat, i caçadors i comerciants europeus, juntament amb intermediaris africans, dominaven la cadena de subministrament. La regulació global del comerç d’ivori no va començar a desenvolupar-se fins al segle XX, a causa de la preocupació pel declivi de les poblacions d’elefants. No obstant això, al voltant de l’any 1900, no hi havia una legislació internacional o colonial que regulés estrictament aquesta activitat.
El conveni internacional de 1933 tenia com a objectiu protegir certes espècies animals sobreexplotades davant la pèrdua de biodiversitat que es va produir en poques dècades, amb l’extinció gairebé completa d’algunes d’elles. A Guinea Equatorial, no va ser fins a l’any 1953 que es va promulgar el primer reglament de caça, amb el «bon propòsit de proporcionar a les seves espècies una acurada i decidida protecció». A més de la creació de reserves naturals, també es va decretar la prohibició total de la caça de goril·les a la colònia i la limitació de la caça d’elefants. En aquest context, la ciència va servir de refugi per a aquells que volien continuar caçant determinades espècies. Aquestes figures van aprofitar-se de les llacunes legals i de les institucions colonials utilitzant, per exemple, el treball forçat i la seva posició de poder dins les jerarquies racials de la colònia per alimentar projectes personals i institucionals que, avui dia, encara perduren.
L’any 1973, amb la creació del Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), es van començar a prendre mesures més contundents per regular el comerç d’ivori. Tanmateix, no va ser fins al 1989 que el CITES va prohibir internacionalment el comerç d’ivori, davant la preocupant disminució de les poblacions d’elefants africans.
Avui en dia, el comerç internacional d’ivori està estrictament prohibit pel CITES, encara que el tràfic il·legal continua sent un greu problema.
Estimació de la procedència
Aquest ullal d’elefant prové de Guinea Equatorial, concretament de la regió continental. No podem determinar amb precisió el lloc exacte dins aquesta àrea continental. Pel context històric en què va ser adquirit, podem especular que es tracti d’una recol·lecció realitzada a favor del cap de la secció colonial l’any 1903, tot i que no disposem de dades suficients per corroborar-ho.
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Consulta a l’Arxiu General de l’Administració per tenir més informació sobre el «jefe de sección colonial» a l’abril de 1904 i entendre més en profunditat el context específic d’adquisició de la peça i, potser, la localitat de procedència.
Prova d’ADN de la peça per determinar-ne la procedència.
Possibles classificacions alternatives
En llengua fang, mbaŋ significa «ullal d’elefant».
En llengua ndowe (kombe), ubàngo u-a Rôku significa «ullal d’elefant».
Fonts complementàries
Bibliografia:
CITES (Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora) (1989). Proposal to Transfer All African Elephant Populations to Appendix I. Vegeu <https://cites.org/sites/default/files/eng/cop/07/E07-Prop-46_African_elephant.PDF > [consulta: ] .
Ramos Izquierdo, Luis, i Navarro Beltrán del Río, Eduardo (1912). Descripción geográfica y gobierno, administración y colonización de las colonias españolas del golfo de Guinea. Madrid: Imprenta de Felipe Peña Cruz.
