Tot i el limitat nombre d’objectes presents, ofereix una mostra molt representativa del tipus de peces que les societats europees buscaven al continent africà al segle XX; objectes molt similars nodreixen els museus i les col·leccions privades de Catalunya i del conjunt de l’Estat. A més a més, el Fons Sabater Pi compta amb els llibres i articles publicats pel doctor Sabater Pi, i amb la biblioteca que ell tenia a casa seva.
Però el més important del Fons Sabater Pi és que disposa de l’arxiu complet del donant. Hi ha la correspondència enviada i rebuda, les llibretes de camp, fotografies i dibuixos… La Universitat de Barcelona ha utilitzat sovint els dibuixos del natural fets per Sabater Pi per explicar la seva vida.
Gràcies a aquest ingent conjunt documental, podem saber com va ser tot el procés de recollida de peces, d’animals i d’esquelets. Hi consta quins guineans treballaven amb Sabater Pi, qui li encarregava feina, quant es pagava per les peces, amb quin criteri es buscaven els objectes, quins científics hi col·laboraven, com connectava ell amb els aconseguidors… El seu arxiu ens permet endinsar-nos en el món colonial i en la seva relació amb l’etnografia, la museologia, la cacera, el col·leccionisme d’objectes exòtics…
El Fons Sabater Pi possibilita fer una reconstrucció detallada de l’univers colonial, perquè ens permet documentar la relació del col·lector de peces amb els diferents actors socials del seu entorn: amb els administradors colonials franquistes, amb els caçadors bagyeli (pigmeus), amb els fang de la zona d’Nkumadjap, amb els col·leccionistes europeus, amb les universitats americanes, amb les institucions catalanes, amb les autoritats autonòmiques de Guinea Equatorial, amb el franquisme, amb la monarquia…
Molts museus catalans gairebé no disposen de documentació sobre les peces que exposen o que guarden a les seves reserves. Aquí ens trobem en un cas invers: no només hi ha alguns objectes, sinó que també es posa al nostre abast la intrahistòria de la seva adquisició (i també la de molts altres objectes que van acabar al Museu Etnològic, al Museu de la Pell d’Igualada o a col·leccions privades). Cal tenir la paciència per a reconstruir-la, però al Fons Sabater Pi hi ha els instruments necessaris per a refer la història del personatge. Només cal contextualitzar-la adequadament en el clima colonial en què va viure i que va fer possibles les seves activitats.