LA RECERCA
Provenance research
La recerca de procedència analitza com van arribar els objectes als museus, sovint en contextos violents com el colonialisme. El programa (Tr)african(t)s investiga col·leccions de l’Imperi espanyol tardà per visibilitzar aquestes històries i fomentar el debat sobre restitucions, per evidenciar la seva connexió amb el passat colonial.
Comparteix
Recerca de procedència
La recerca de procedència, també coneguda com a provenance research, investiga com es van col·leccionar, adquirir i, a vegades, manllevar els objectes que actualment es troben als museus d’arreu. Aquest tipus de recerca té com a objectiu principal il·luminar processos sovint oblidats o eliminats deliberadament dels relats museístics on, ben sovint, els objectes s’exhibeixen descontextualitzats, allunyats tant físicament com metafòricament dels camins que els van dur a la institució. La recerca de procedència reconstrueix aquests camins, analitzant els canvis de possessió i titularitat esdevinguts des de la creació de l’objecte fins a la seva inclusió a les col·leccions.
El concepte i les metodologies de la provenance research s’han anat desenvolupant i millorant en els últims trenta anys, especialment després de l’establiment dels Principis de Washington el 1998. Aquests principis van ser adoptats per museus i diversos estats, que es van comprometre a investigar les seves col·leccions per tal d’explorar possibilitats de restitució a les persones o institucions propietàries legítimes, especialment en el cas d’objectes confiscats durant l’època nazi. Des de llavors, la recerca de procedència s’ha ampliat per tal d’incloure objectes adquirits en contextos potencialment violents, com ara els colonials.
El programa (Tr)african(t)s té com a objectiu recuperar les històries oblidades dels objectes i espècimens custodiats pels museus públics catalans. Aquesta investigació se centra en col·leccions vinculades a l’Imperi espanyol tardà sobre territoris que avui formen part dels estats de Guinea Equatorial, el Regne del Marroc i la República de les Filipines. A més de visibilitzar la violència associada a l’adquisició d’aquests objectes i fomentar el debat sobre possibles restitucions i reparacions colonials, el programa també aspira a generar nou coneixement sobre les col·leccions, la ciència colonial i altres aspectes rellevants de la història i l’economia política dels museus.
Malgrat la percepció equivocada que la recerca de procedència descolonitza els museus, en realitat la seva funció principal és fer visible la seva relació indissoluble amb el context colonial i els seus discursos. Per entendre aquest context, sovint cal tornar a posar en primer pla personatges poderosos, majoritàriament homes europeus blancs, en tant que col·leccionistes, administradors colonials i etnòlegs. No obstant això, la recerca de procedència també està obligada a ampliar la perspectiva, incorporant coneixements alternatius i col·laborant amb experts d’arreu del món per a obrir camí cap a una veritable descolonització dels museus i replantejar col·lectivament els seus futurs. És per això que la reflexió metodològica resulta tan important en la nostra recerca.
Malgrat la percepció equivocada que la recerca de procedència descolonitza els museus, en realitat la seva funció principal és fer visible la seva relació indissoluble amb el context colonial i els seus discursos
Advertiment sobre les categories emprades en aquesta recerca de procedència
El programa (Tr)african(t)s. Museus i col·leccions de Catalunya davant la colonialitat pretén dur a terme recerca de procedència sobre algunes de les col·leccions d’origen colonial més importants de Catalunya, en particular aquelles vinculades a l‘imperi tardà espanyol sobre els pobles i territoris que ara formen part de la república de Guinea Equatorial, el regne del Marroc i la república de Filipines. L’objectiu científic, amb un inequívoc compromís social i polític, és ampliar el coneixement sobre aquestes col·leccions, i sobre la manera en que van ser adquirides per les institucions que ara les custodien, per tal de promoure totes aquelles polítiques de reparació que les diverses actrius i actors interpel·lats/des (col·lectius que formen part de les anomenades “comunitats originàries” o de les diàspores a Europa, associacions de memòria, institucions patrimonials de les antigues colònies, així com el públic en general) considerin necessàries.
A través d’aquesta plataforma accediu a una primera selecció de peces i espècimens que han estat objecte de recerca de procedència (provenance research). Val a dir, en primer lloc, que la recerca resta oberta a noves troballes que puguin enriquir el coneixement acumulat sobre la peça o espècimen i/o contribuir a aclarir les circumstàncies de la seva arribada a la col·lecció i institució que en l’actualitat les custodia, i que per tant podrà ser objecte d’actualitzacions.
És possible que alguns dels termes aplicats a aquests objectes etnogràfics i espècimens biològics, així com algunes de les informacions associades, suscitin controvèrsia pel que fa al seu significat i a la relació que mantenen amb la realitat que pretenen descriure. Molts d’aquests termes, així com les informacions que els acompanyen, són fruit del mateix context colonial que va fer possible la seva adquisició, i per tant poden comportar aspectes estigmatitzants, generar tensions emocionals i resultar així, ofensius per a les comunitats que els van produir, per les diàspores o per un públic sensible als seus efectes excloents.
En el cas de les fotografies que apareixen a la pàgina, provinents de les expedicions colonials, també s’ha optat en la majoria dels casos per difuminar i ocultar rostres o altres parts sensibles del cos de les persones retratades. Les condicions de captura de les imatges, la conformació dels arxius fotogràfics colonials i els debats oberts sobre el seu ús en el present, són qüestions que també travessen la nostra tasca.
Volem deixar palès que aquests termes i informacions no representen el punt de vista de l’equip de (Tr)african(t)s. El projecte defensa i dona suport a les posicions anticolonials, i pretén contribuir a la lluita contra les discriminacions ètniques, racials i de gènere i en favor del reconeixement dels drets individuals i col·lectius dels pobles que van produir aquests objectes i espècimens (així com dels seus descendents). Convidem, així, a les lectores i lectors a situar els informes en el marc colonial que dona sentit, però de cap manera justifica, els termes i informacions recollides.
La recerca de procedència és, per la seva naturalesa, una tasca conflictiva, en la mesura que, per tal de traçar al llarg del temps la trajectòria seguida pels objectes i espècimens que analitza, ha de fer ús de categories necessàriament esbiaixades emprades pels donants, venedors, col·lectors i institucions que en tenen la custodia. Aquestes categories resulten ineludibles com a suport a una recerca històrica i etnogràfica (almenys en l’inici del procés d’investigació), però també és cert que així, inevitablement, contribuïm a la seva reproducció. En aquest sentit, convidem al públic lector a interpretar el sistema de classificació i descripció utilitzat en aquest reservori, basat en primera instància en els números d’inventari i de col·lecció dels propis museus, precisament com una expressió de la voluntat de l’equip de (Tr)african(t)s de posar de relleu la naturalesa inequívocament colonial d’aquestes formes de classificació.
Com hem senyalat, ens sembla imprescindible aplicar una perspectiva crítica sobre aquests termes, i l’equip de (Tr)african(t)s porta a terme aquesta crítica en les seves iniciatives científiques i intervencions públiques. Per això, els informes als quals accediran, que fan un ús genealògic d’aquestes categories problemàtiques, van acompanyats d’una sèrie d’advertiments ètics i epistemològics. Alhora, adoptant una perspectiva col·laborativa, convidem a qualsevol persona interessada en corregir o precisar una informació que es posi en contacte amb nosaltres a través de la següent adreça electrònica: comunicacio@trafricants.org.