Síntesi dels resultats
Aquest lleó és al Museu Darder de Banyoles des del 1916, any de la seva fundació. L’animal prové de la col·lecció personal que el naturalista Francesc Darder va encetar cap al 1870, a partir de compres i donacions de diversos orígens, i que, l’any 1915, poc després de retirar-se, va donar al Museu Darder de Banyoles.
Tot i que no s’ha pogut establir de forma clara com va arribar a la col·lecció, és molt plausible que l’animal provingui o bé d’una compra feta pel mateix Darder, o bé d’una donació o venda al Zoològic de Barcelona, que ell mateix va dirigir. També pot ser que Darder gestionés directament la compra a Algèria.
S’han consultat diverses fonts amb relació als animals que van ser adquirits, oferts o venuts per la Casa Darder, el Museu d’Història Natural i el Zoològic de Barcelona —institucions totes elles vinculades a Francesc Darder— i no s’ha trobat cap dada definitiva sobre la peça objecte d’estudi. També s’han fet consultes en arxius francesos i anglesos sense èxit.
Reconstrucció cronològica de la procedència
Molt probablement, Darder va obtenir aquest lleó entre finals de la dècada de 1870 i l’any 1907.
A finals de la dècada de 1880, Darder va anunciar en diferents ocasions a la revista El naturalista —que ell mateix editava— que, entre molts altres animals, tenia lleons a la venda, si bé no tenim constància de quan va finalitzar la seva tasca de compra d’animals.
El 1915, el lleó va passar al Museu Darder, que s’inaugurarà l’any següent.
Context d’adquisició
El veterinari, taxidermista i naturalista Francesc d’Assís Darder i Llimona (1851-1918) va estar vinculat a diferents iniciatives relacionades amb les ciències naturals a Catalunya i Espanya durant més de mig segle. Va ser creador del Museu Darder d’Història Natural a Barcelona, del Museu Darder de Ciències Naturals de Banyoles, director de tres revistes sobre zoologia (Zoockeryx, El naturalista i la Revista Universal Ilustrada) i primer director del Parc Zoològic de Barcelona, entre d’altres. Darder també era conegut per embalsamar cadàvers i per adquirir a comerciants europeus mòmies —com la d’un home d’origen san, que va ser al museu de Banyoles fins al 2000— i cranis de diferents orígens. La seva col·lecció incloïa també cranis de guix —molt habituals a l’època, en el context dels museus d’història natural—, un dels quals era el de Saara Bartman, una dona khoikhoi que va ser obligada a exhibir-se per Europa. Avui dia, aquests cranis de guix encara es conserven al museu.
La col·lecció original que Darder va donar al museu de Banyoles el 1916 era, aproximadament, d’unes dues mil peces. La manca d’un inventari inicial impedeix saber-ne el nombre exacte. Actualment, consta de 1.619 espècimens i objectes. A banda, el museu s’ha anat enriquint al llarg del darrer segle amb altres col·leccions, superant avui dia els 22.000 espècimens i objectes.
Aquest lleó i tres exemplars més que hi ha al museu (un de jove i dos cadells), així com els centenars d’animals de diferents orígens que formaven part de la col·lecció —i que van passar al Museu Darder el 1916— van ser adquirits per Darder durant la segona meitat del segle XIX, en un moment d’apogeu del col·leccionisme i dels estudis d’història natural, molts d’ells en ciutats europees, sobretot franceses (París, Marsella…).
El lleó objecte d’estudi va ser adquirit en el context de l’increment de presència espanyola i francesa al nord d’Àfrica i francesa al Senegal. En aquest sentit, Darder escriurà en diverses ocasions que té «lleons del Senegal». En una ocasió, l’any 1907, fins i tot, viatjà a Algèria per comprar dromedaris per al Zoo de Barcelona.
En el mateix moment, arreu d’Europa s’organitzaven exhibicions colonials i exposicions universals. A Espanya, en aquest període, es van fer l’Exposició General de les Illes Filipines a Madrid (1887), l’Exposició Universal a Barcelona (1888) —on Darder participà activament— i l’exhibició dels aixantis a Barcelona (1897).
Estimació de la procedència
Possiblement França.
Possibles línies de continuïtat de la recerca
A falta d’una hipòtesi clara, caldria aprofundir en diferents línies de recerca, especialment en una de les dues primeres:
- A partir del Zoològic de Barcelona: estudiar el naixement dels cadells de la lleona Julieta al Parc Zoològic de Barcelona el 1896; examinar la relació entre el Zoo de Madrid i el Zoo de Barcelona, i també la figura de Luis Cavanna, que, el 1893, va oferir dos lleons del Senegal al Zoo de Barcelona; aprofundir en la relació entre Darder i el parc del Buen Retiro (1877-1878); considerar la recerca sobre Eduardo Barbagelata, que el 1907 va vendre cinc lleons al Zoo de Barcelona.
- A partir dels viatges i els contactes de Darder amb cases europees que comerciaven amb animals: recerca sobre l’importador d’animals William Cross (Liverpool); estudiar els viatges de Darder a París i Marsella; aprofundir en la investigació sobre el o els viatges de Darder a Algèria (com a mínim en va fer un, l’any 1907).
- A partir de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888: relació amb el Museu Darder.
Possibles classificacions alternatives
–
Fonts complementàries
Arxiu:
Arxiu Històric del Museu d’Història Natural de Barcelona.
Inventari del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany.
Bibliografia:
Darder, Francisco de A. (1888). Gran museo de historia natural, de anatomía comparada, etnología, antropología, anatomía normal y patológica. Barcelona.
—(1894?). Manual práctico de veterinaria doméstica. Barcelona: Heinrich y cia.
El naturalista (1889). Any III, (9), 86.
—(1889). Any III, (10), 82-85.
—(1889). Any III, (11), 92-94.
—(1891). Any V, (2), 4.
Zoockeryx (1876). Any 1, (11), 2.
—(1877). Any II, (19), 6.
