Síntesi dels resultats
Aquest carabao —així com l’esquelet d’un altre carabao que també custodia el mateix museu— és al Museu Darder de Banyoles des del 1916, any de la seva fundació. L’animal prové de la col·lecció personal que el naturalista Francesc Darder va encetar cap al 1870 a Barcelona, a partir de compres i donacions de diversos orígens en diferents llocs d’Europa, i que, l’any 1915, poc després de retirar-se, va donar al Museu Darder de Banyoles.
Tot i que no s’ha pogut establir de forma clara com el carabao arribà a la col·lecció Darder, sembla molt plausible que el seu origen sigui l’arxipèlag de les Filipines. S’han consultat diverses fonts amb relació als animals que van ser adquirits, oferts o venuts per la Casa Darder, el Museu d’Història Natural i el Zoològic de Barcelona —institucions totes elles vinculades a Francesc Darder— i no s’ha trobat cap dada definitiva sobre la peça objecte d’estudi.
Així i tot, diferents elements ens porten a suggerir una reconstrucció cronològica de la procedència (vegeu l’apartat següent) que vincula el carabao amb l’Exposició General de les Illes Filipines de Madrid del 1887 i l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
Reconstrucció cronològica de la procedència
La principal hipòtesi amb què hem treballat és que aquest carabao va arribar a la col·lecció Darder el 1888, provinent de l’Exposició General de les Illes Filipines de Madrid del 1887. Existeix una fotografia, feta a Madrid per J. Laurent y Cia., on apareixen dos carabaos al parc del Retiro, juntament amb un grup de persones originàries de l’arxipèlag filipí. L’any següent, el 1888, una propaganda del mateix Darder esmenta que durant l’Exposició Universal de Barcelona seran exposats diferents animals vius, entre els quals dos carabaos procedents de Filipines que s’han rebut vius i dels quals s’estan preparant la pell i l’esquelet.
Seguint aquest fil, podríem establir la hipòtesi —pendent de confirmar amb noves fonts— que els dos carabaos, juntament amb un conjunt d’objectes etnogràfics, van ser adquirits a les Filipines (el 1886 o el 1887) i traslladats a Madrid per a l’exposició del 1887. És plausible que, donades les relacions existents entre Darder i Víctor Balaguer, el primer aconseguís la cessió o donació dels animals per a l’exposició de Barcelona del 1888. Acabada l’Exposició Universal, els dos carabaos van passar a la col·lecció privada de Darder (1888-1889) i, finalment, al Museu Darder de Banyoles l’any 1915 (que va ser inaugurat el 1916), on es conserven actualment.
Context d’adquisició
El veterinari, taxidermista i naturalista Francesc d’Assís Darder i Llimona (1851-1918) va estar vinculat a diferents iniciatives relacionades amb les ciències naturals a Catalunya i Espanya durant més de mig segle. Va ser creador del Museu Darder d’Història Natural a Barcelona, del Museu Darder de Ciències Naturals de Banyoles, director de tres revistes sobre zoologia (Zoockeryx, El naturalista i la Revista Universal Ilustrada) i primer director del Parc Zoològic de Barcelona, entre d’altres. Darder també era conegut per embalsamar cadàvers i per adquirir a comerciants europeus mòmies —com la d’un home d’origen san, que va ser al museu de Banyoles fins al 2000— i cranis de diferents orígens. La seva col·lecció incloïa també cranis de guix —molt habituals a l’època, en el context dels museus d’història natural—, un dels quals era el de Saara Bartman, una dona khoikhoi que va ser obligada a exhibir-se per Europa. Avui dia, aquests cranis de guix encara es conserven al museu.
La col·lecció original que Darder va donar al museu de Banyoles el 1916 era, aproximadament, d’unes dues mil peces. La manca d’un inventari inicial impedeix saber-ne el nombre exacte. Actualment, consta de 1.619 espècimens i objectes. A banda, el museu s’ha anat enriquint al llarg del darrer segle amb altres col·leccions, superant avui dia els 22.000 espècimens i objectes.
El carabao objecte d’estudi i tots els altres animals que formaven la col·lecció van ser adquirits per Darder durant la segona meitat del segle XIX, en un moment d’apogeu del col·leccionisme i dels estudis d’història natural. Aquest carabao va ser portat cap a Espanya en el context dels darrers anys del colonialisme espanyol a les Filipines, que s’independitzarien d’Espanya el 1898. En el mateix moment, arreu d’Europa s’organitzaven exhibicions colonials i exposicions universals. A Espanya, en aquest període, es van fer l’Exposició General de les Illes Filipines a Madrid (1887), l’Exposició Universal a Barcelona (1888) —on Darder participà activament— i l’exhibició dels aixantis a Barcelona (1897).
Estimació de la procedència
L’origen del carabao és l’arxipèlag de les Filipines i, molt plausiblement, aquest va arribar a Espanya cap a finals del segle XIX (podem suposar que cap al 1886 o 1887), tot i que no sabem exactament de quina localitat o illa concreta procedeix. Podem deduir que va ser adquirit i transportat gràcies a les institucions i xarxes comercials colonials que els espanyols tenien a l’arxipèlag.
Possibles línies de continuïtat de la recerca
Hi ha diferents línies de recerca a seguir. La primera és continuar amb la hipòtesi, que considerem més plausible, segons la qual els dos carabaos que actualment hi ha al Museu Darder de Banyoles i que anteriorment havien format part de la col·lecció Darder, provenen de l’Exposició General de les Illes Filipines del 1887, i que van ser portats de Filipines directament a Madrid amb aquest propòsit. En aquest sentit, es podria:
- Aprofundir en la recerca sobre l’exposició de Filipines del 1887, sobre els dos carabaos que apareixen a la foto de J. Laurent y Cia. i sobre el seu hipotètic trasllat a Barcelona per a l’Exposició Universal del 1888.
- Aprofundir en la recerca de la relació —provada— entre Víctor Balaguer, principal impulsor i organitzador de l’Exposició General de les Illes Filipines, i Francesc d’A. Darder i Llimona. Se sap que l’any 1891 Balaguer va encomanar a Darder la restauració d’un cap reduït i momificat d’una persona provinent d’una societat ameríndia, per tal de «restaurar-lo i desinfectar-lo», en paraules de Darder (El naturalista, maig del 1891, any V, 5: 3).
- Fer recerca sobre la relació entre el marquès de Comillas —Antonio López i López, fundador el 1881 de la Compañía General de Tabacos de Filipinas—, Víctor Balaguer i Francesc d’A. Darder, donat que López va participar activament en l’exposició de Filipines del 1887.
- Aprofundir en la relació entre l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i la Casa Darder, el Museu Martorell i el Zoològic de Barcelona, totes elles entitats i institucions vinculades a Francesc Darder. Aprofundir, també, en el vincle entre Francesc Darder i Martí Codolar.
- Investigar la relació entre Francesc Darder i Salvador de Samà i Torrents, que tenia negocis a les Filipines, que va ser un dels impulsors de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, i que va fer donació de diversos animals al Museu de Ciències Naturals.
- Fer recerca sobre figures vinculades a descripcions de Filipines, com, entre altres, Camilo Milán y Villanueva —autor de Ilocos Norte. Descripción general de dicha provincia (1891)—, Juan Álvarez Guerra —autor de Viaje por Filipinas. De Manila a Tobayos (1887)—, així com de diferents agustins vinculats a l’arxipèlag de les Filipines —especialment sobre el pare Manuel Díez, un dels principals col·laboradors de Balaguer en l’Exposició General de les Illes Filipines del 1887—.
- Aprofundir en la recerca sobre el comerç exterior de les Filipines de l’època tenint en compte, per exemple, les dades disponibles a l’Estadística general del Comercio Exterior de las Islas Filipinas en el año de 1886 (Manila, 1887).
Una altra possibilitat és que els dos carabaos arribessin a la col·lecció Darder a partir d’altres relacions que aquest tenia com a veterinari i naturalista. En aquest sentit, podrien treballar-se les següents hipòtesis, tot i que les considerem molt menys plausibles:
- Els carabaos són adquirits pel Zoo. Caldria també investigar amb més profunditat la relació entre Martí Codolar —que tingué el primer zoo (privat) de Barcelona— i Francesc Darder. També podria investigar-se si els carabaos van arribar a Darder en tant que veterinari. En aquest sentit, cal dir que Darder va establir relació amb el marquès de Marianao, amb qui va mantenir contacte a propòsit del projecte de creació d’una escola de veterinària.
- Els carabaos són adquirits per Francesc Darder a partir de comandes o viatges per diferents ciutats europees, sobretot a França (París, Le Havre, Marsella), així com a ciutats del Regne Unit (Londres i Liverpool), entre d’altres.
Possibles classificacions alternatives
La paraula «carabao» és d’origen tagalog, significa «búfal» i es transcriu «kalabaw». A les Filipines, diferents comunitats consideren aquest animal com un símbol de treball dur, lluita i paciència. És també un símbol nacional molt estès a l’arxipèlag, tot i que no és reconegut oficialment. Podria afegir-se el seu nom en altres llengües parlades a l’arxipèlag de les Filipines —n’hi ha al voltant de cent cinquanta—, com ara en cebuà/bisaya/sugbuhanon (bupalo) o en subanen (kelabaw), una de les llengües de Mindanao.
Fonts complementàries
Arxiu:
Índices de correspondencia oficial de Filipinas. 1886-1887. Archivo Histórico Nacional. ES.28079.AHN/16//ULTRAMAR,5294, exp.1.
Consejo de Filipinas y de las Posesiones del Golfo de Guinea. Archivo Histórico Nacional.
Inventari del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany.
Bibliografia:
Balaguer, Víctor (1895). Filipinas. Madrid: R. Anglés, Imprenta y Cromotipia.
El naturalista (1889). Any III, 1, 6.
—(1889). Any III, 2, 14.
—(1891). Any V, 5, 3.
Flores Hernández et al. (1887). Crónica de la Exposición de Filipinas. Madrid: M. G. Hernández.
Sánchez Gómez, L. Á. (2003). Un imperio en la vitrina: El colonialismo español en el Pacífico y la Exposición de Filipinas de 1887. Madrid: CSIC Press.
Taviel de Andrade, E. (1887). Historia de la Exposición de las Islas Filipinas en Madrid en 1887 (2 vol.). Madrid: Imprenta de Uliano Gómez y Pérez.
